La Generalitat catalana és una institució recuperada per la democràcia abans que es proclamàs la Constitució espanyola i els catalans han demostrat en escreix el fet de constituir un subjecte polític propi: tenen un sistema de partits i unes referències comunicacionals diferents als dels marcs espanyols, com es pot observar elecció rere elecció, coneixen la colonització econòmics i cultural a què estan sotmesos i, sobretot, tenen consciència nacional arrelada en una immensa majoria de la població.

En canvi, la defensa a ultrança dels privilegis del statu quo per part dels partits unionistes utilitza el seu nacionalisme espanyol per tancar files entorn a un govern autoritari, corrupte i al servei dels grans poders econòmics.

La democràcia exigeix respecte a les lleis amb la condició que aquestes siguin acceptades com a justes i adequades. Les lleis no poden anar contra la voluntat dels subjectes polítics i han de recollir les aspiracions legítimes dels pobles en cada circumstància històrica. En aquest sentit, el dret a decidir és fonamental. Conseqüència d'un tarannà democràtic és el respecte a les nacions, que són entitats socials esculpides per la història i baluard dels pobles contra la seua colonització i contra l'imperialisme.

Naturalment que es poden tenir diferències amb les formacions polítiques que dirigeixen el procés català cap a l'autodeterminació. Algunes fan polítiques neoliberals, altres impulsen programes de centreesquerra i les CUP reclamen canvis radicals. No és açò el que està en joc en el referèndum, encara que aquest, per si mateix, constitueix una oportunitat per edificar un república moderna, neta i transparent. Ningú, si més no els d'esquerres, ho hauria d'obviar.

D'altra banda, el referèndum és una demanda majoritària a Catalunya i compta també amb un suport ample entre sectors no independentistes. Negar-lo, com fan els poders fàctics, és negar la democràcia i obrir camí a posicionaments perillosos, en què votar i decidir deixa de ser un dret dels pobles per passar a considerar-se com una cessió de les elits dominants.

«...Contemplar l'univers, / per un sí o per un no, barallar-me... o fer un vers!», diu en Cyrano. Passi el que passi l'1 d'octubre, és motiu d'esperança comprovar com creix la ciutadania –en primer lloc els joves que no han tingut l'oportunitat de decidir mai en quin sistema polític volen viure- que se solidaritza amb els drets democràtics del poble català. Ells entenen que rere el conflicte català batega un gran problema espanyol: acabar amb la bassa fètida a què les elits immobilistes han reduït la democràcia.