Que no passin pena els centenars de famílies menorquines que aquests dies han vist partir els seus fills i filles cap a Barcelona per començar el curs universitari. El tumult i la sedició amb què els volen alarmar les teles i els diaris que arriben de Madrid, són simplement mentida. Almanco fins avui dimarts matí, a Barcelona hi ha una absoluta tranquil·litat, a pesar de l'espectacle que li dediquen les autoritats espanyoles.
Podríem començar fent conya amb els ànims que aquell Tejero del cop d'Estat dona al senyor Rajoy. O amb l'arribada a la ciutat de fins a 9.000 guàrdies civils, que a falta de caserna han de dormir en barcos, a quatre individus per camarot. I els menorquins sabem per experiència que açò vol dir viure culiclet dins d'un enfony... Per paga, tenien tanta frissera que un dels barcos que han llogat (i que pagarem entre tots) ve directament del turisme d'animació infantil, decorat de proa a popa amb els famós Piolín i els seus amiguets.
Tanta mobilització policial, ja ha tingut les primeres conseqüències. A Madrid, no es va poder aturar la barbàrie amb què es va resoldre una festa popular. I a Saragossa, la policia no va poder garantir la seguretat d'alcaldes i diputats davant d'un grup de feixistes, que van arribar a agredir a la presidenta de les Corts d'Aragó. I la raó amb què s'ha justificat és que els contingents són a Barcelona...
Preguem a Déu que no hi hagi cap atemptat terrorista aquests dies. Perquè trobaria les forces de l'ordre entretingudes perseguint paperetes, urnes i gent que l'únic delicte de què la poden acusar és de voler votar lliurement. I el senyor Rajoy i el seu govern, que ja són observats amb alarma per les democràcies europees, es convertirien en l'exemple de la més absurda irresponsabilitat.
Però no tot s'acaba amb aquesta exhibició de força, que no s'havia fet ni contra el terrorisme d'ETA. El govern espanyol que predica tanta legalitat, pel camí s'està carregant els drets civils que identifiquen la democràcia. S'ha restablert la censura bloquejant webs, obrint correspondència privada i amenaçant la premsa. S'ha detingut càrrecs i funcionaris de l'administració catalana, amb ridícules persecucions per la carretera. S'ha regirat impremtes i fàbriques, arreu d'Espanya. S'ha enviat a declarar 714 batles (ara ja són prop de 800). S'ha pretès entrar a seus de partits sense ordre judicial...
I per continuar la feina, s'han embargat els comptes de la Generalitat -cosa que equival a suspendre l'autonomia- i el fiscal general de l'Estat, que ara dona entrevistes com un polític més, amenaça amb detenir el president Puigdemont. I en un nou salt sense xerxa legal, el mateix fiscal general pretén posar els mossos d'esquadra sota l'autoritat d'un alt càrrec del Ministerio de Interior, per paga germà de l'expresident del Tribunal Constitucional. I amb un historial que podeu consultar al Google...
Tot tan grotesc en un país del segle XXI, que s'ha convertit en ridícul. I si l'objectiu de tanta mobilització policial i jurídica és espantar la gent, fins avui dimarts matí -cada dia és un nou dia- només han aconseguit que els que volien votar ja no tengui por... d'anar a votar. I que molts que no ho pensaven fer, hagin canviat d'idea. Perquè a Catalunya allò que ara s'està defensant ja no és solament el referèndum, sinó també la dignitat. I no és estrany que sorgesquin simpatitzants arreu d'Espanya, perquè ja està en perill la mateixa democràcia.
Però les famílies menorquines no han de passar pena pels seus fills. Perquè la societat catalana s'ho està prenent tot amb una gran parsimònia i amb prou humor. Impermeable a les provocacions. Els partidaris del referèndum, que són majoria, protesten amb concentracions que s'han convertit en una festa, amb repartiment de clavells, animació musical i tallers de manualitats. I tan pacífiques que reforcen la convivència generacional. M'ho comentava un periodista estranger. Aumon havia vist com aquí manifestacions en què s'ajunten avis, pares i néts, i amb tants de cotxets de fillets i tanta alegria per enmig.
Açò no vol dir que hagi perdut fermesa la convicció d'anar a votar, que si era majoritària ara encara ho és més. Tant pel sí com pel no. La resolució del Parlament de Catalunya era estalonada per milers d'associacions i entitats de la societat civil. Però les accions judicial i policíaca d'aquests dies, han aconseguit que s'hi afegeixin moltes altres organitzacions. Des dels estibadors dels ports fins al públic del Liceu, passant per Montserrat, les universitats i les cambres de comerç, ara també defensen públicament el dret a votar.
Podria ser -que no està clar- que, amb tanta estamenya i tanta acció de càstig, aquesta vegada el senyor Rajoy aconseguesqui impedir que la gent pugui votar, però la partida ja la té perduda.
