20/04/18 21:22
Té 91 anys, i viu sol. Ens trobam cada dia pel barri. Els dimarts capvespre, en el forn. Ell, compra una palmera de xocolati pel seu besnét. Jo, el berenar capritx per la meva mare. Es queixa de mal aquí i mal allà, però va fent, malgrat empènyer un caminador que l'ajuda a rodar Maó. Fer-se gran és un fet natural, però fotut. Té molt de temps per reflexionar, per rallar del passat i del present, un feix d'història i d'experiència adquirida, i quasi ningú amb qui compartir-la. L'elogi a la vellesa xoca amb la realitat. Es troba a l'hivern de la vida, mentre la resta -tot sabent que no tindrà una nova primavera- està carregat de feines i de responsabilitats.
