Ses darreres festes de poble enguany arriben més calentes que mai per segons quin dirigent polític, i no és pes temps precisament. A Ferreries, s’atreviment des conseller de Més, Miquel Àngel Maria, a lluir es floquet groc durant ets actes protocolaris de Sant Bartomeu va caure molt malament a molts des ferreriencs allà presents. És lo que té mesclar política amb ses festes. Fins es punt que es portaveu del PP de Ferreries, Vicent Coll, va decidir -amb molt bon criteri- abandonar ets actes oficials que hi quedaven. Com sempre, es nacionalisme usurpa ses institucions de tots per crear conflictes allà on mai n’hi havia hagut, provocant a sa majoria de sa població que no combrega amb rodes de molí, i manco si són pintades d’aquest esperpèntic color groc.
S’Ajuntament de Mahó tampoc ha volgut quedar enrera amb sa seua campanya particular per excloure es nom de la Mare de Déu de Gràcia des cartells oficials de ses festes. Fet que ha provocat sa reacció cívica de milers de mahonesos. Qui li hagués dit a un cabildo com jo que aportaria es seu granet d’arena perquè a s’altra punta de s’Illa alçassin sa veu en defensa de sa seua patrona.
Si feim un poc de memòria, sa primera iniciativa gloriosa de Conxa Juanola va esser estojar sa bandera de Mahó des Pont de Sant Roc. Per tots és sabut que s’escut de sa ciutat amarga sa vida an es nacionalistes, ja que encara conserva es vertader topònim històric: Mahó. Llavores, sa reacció des mahonesos va esser fer camisetes i motxiles amb s’escut de sa ciutat tan denostat per s’actual equip de govern. Una iniciativa que era respectuosa amb sa festa ja que, a diferència de ses espantoses camisetes negres d’#ésMaóZedong, aquestes eren blanques com sa calç, amb s’escut de sa ciutat i no duien cap altra missatge ideològic més que es propi escut històric i oficial de sa ciutat.
En qüestió de dies, sa campanya de firmes iniciada pes jove Xim Todo, impulsor de sa Plataforma Defensem la Mare de Déu de Gràcia, ja compta amb més de 600 firmes a change.org (https://www.change.org/p/ayuntamiento-de-mahón-que-el-ayuntamiento-de-mahón-respete-las-fiestas-de-la-mare-de-déu-de-gràcia) i altres centenars en paper que sumen es milenar d’adhesions. Fet que bastaria per fer reflexionar a s’alcaldessa i an es seu equip de govern per entemer-se’n que sa denominació oficial de ses festes d’un poble no es pot baratar així com així.
Però n’hi ha que encara no se n’han entemut de què va sa pel·lícula. Ningú diu que no es pugui dir «festes de Mahó» o «festes de Gràcia». Lo que demana sa plataforma liderada per Xim Todo és que s’Ajuntament blindi es nom sencer i originari de Festes de la Mare de Déu de Gràcia a sa cartelleria oficial i en ets actes protocolaris. Que sa batlessa sapi estar en tot moment allà on ha d’estar, i doni sa benvinguda oficial a ses Festes de la Mare de Déu de Gràcia. No olvidar ses arrels. No pretendre esborrar s’història. Simplement açò.
Al·lega Conxa Juanola que es mahonesos són lliures de defensar es nom de Festes de la Mare de Déu de Gràcia -faltaria més, gràcies per tal concessió-, però que es seu consistori ha «recuperat una tradició» (sic) des dets anys 80, segons ella, sa d’esborrar la Mare de Déu des cartell oficial. Apreciada batlessa, açò no és cap tradició més que es capritxo d’una classe política. Una tradició és que des de 1890 fins avui, es poble de Mahó celebra ses Festes de la Mare de Déu de Gràcia en honor a sa patrona venerada amb devoció des des segle XVI.
Però s’argument top des maozedonguers ha estat: què fa un cabildo a Mahó opinant sobre ses festes? En ple segle XXI, n’hi ha que encara pensen que es ciutadellencs hem de mester es passaport per venir a Mahó. Incapaços d’entendre que un cabildo també és un menorquí. I jo no opin sobre ses festes. Ses festes de Mahó seran lo que es mahonesos decidesquin. Déu mos guard de posar-me en camies d’onze vares. Però la Mare de Déu de Gràcia forma part de s’història i sa cultura menorquina igual que Sant Joan Baptista, patrimoni de tots es menorquins.
