Fraga (397)

És el cas de «Plantes de Menorca»de Pere Fraga i Arguimbau, botànic no titulat nascut a Ferreries i que desenvolupa la seva feina al Consell Insular de Menorca en el marc dels programes LIFE de conservació de la flora. El llibre va ser publicat l’any 2014 per l’Institut Menorquí d’Estudis i és una meravella perquè està escrit i pensat per encabir-hi tot el món vegetal de Menorca. Com que associam les plantes i les flors amb el color, el volum, amb una foto a la coberta obra de Damià Coll Coll, conté més de 700 instantànies, d’un gran cromatisme i una excel·lent exactitud, obra de Bàrbara Salvà, Damià Coll Pons, Assumpta Calafat, Caty Pascual, Sebastià Lluch i del propi autor de la foto de la coberta. A més hi ha dibuixos de Carles Alberdi que il·lustren deu itineraris florístics d’indrets característics com ara Cala Mitjana, Es Grau o Favàritx.

En definitiva, tot ha estat fotografiat i tot ha estat descrit. La primera cosa que crida l’atenció des del punt de vista de la llengua, quan comences a llegir el llibre, és l’existència de moltes plantes que no disposen de nom popular. En una illa petita com Menorca en què cada tanca té un nom, cada raconada té un nom, cada accident geogràfic té un nom; cada peix té un nom propi -anfós versus nero, moll versus roger-, cada ocell té un nom propi -rupit versus pit-roig, tord negre versus merla-, etcètera, etcètera, resulta com a mínim curiós que hi hagi plantes que hem trepitjat, que hem observat, que hem arrencat que no han estat anomenades mai per la gent, que no tenguin nom popular. Una cosa que no ha estat anomenada no existeix. En aquest sentit, per exemple, qualcunes plantes que colonitzen les basses temporals «...són de mida petita i tenen una vida efímera. El seu cicle de vida està relacionat amb els períodes de sequera i inundació. La majoria no tenen nom popular, no són conegudes, ja que passen per alt fàcilment». Han passat per alt a la gent durant milers d’anys, però no han passat desapercebudes pels científics i, per suposat, no han passat desapercebudes per Pere Fraga i Arguimbau. Tenen el seu nom científic, però no han estat nomenades per la gent. Curiós. Aquest sol fet ja em resulta fascinant. Menorca és immensa. Encara queden moltes zones subterrànies per explorar i, sobretot, moltes zones del coneixement inexplorades. En aquest sentit, el botànic de Ferreries és com una mena de tenaç explorador. O d’inhòspit màgic. Posa un nom, descriu una planta que havia passat desapercebuda i la planta es desenvolupa davant els nostres propis ulls. Però l’amenitat va acompanyada del coneixement. Sabíeu que les porrasses, amb les seves inflorescències primaverals, els albons, es transformen a l’estiu, quan s’assequen, en les caramuixes? Sabíeu que a Menorca hi ha alzines sureres? Sabíeu que la camamil·la és un endemisme gimnèsic? Sabíeu que el card blanc té la capacitat de millorar les terres? Sabíeu que el làtex de la celidònia s’ha emprat per eliminar les berrugues? Sabíeu que la mostassa va ser introduïda com a farratgera al barranc d’Algendar al segle XIX? Sabíeu que de la dispersió activa de les llavors per part dels ocells se’n diu ornitocòria? Sabíeu que la vistosa orella de porc atreu els pol·linitzadors amb una forta olor de carnassa i simulant carn en putrefacció? Sabíeu que el trèvol d’olor desprèn una olor dolça per la presència de cumarina? Sabíeu que el llorer és un vestigi de quan el clima de la Mediterrània era més càlid i humit com a les illes de Macaronèsia o a les Canàries on en l’actualitat encara se’n poden veure formant boscos? Sabíeu que la mata és una planta dioica, hi ha individus mascles i femelles, i que només les femelles fan la coneguda llentiscla? Sabíeu que de la mata se n’ha fet oli, la resina ha servit com a goma o com a xiclet natural i que la llenya tallada a l’època adequada ha tingut diversos usos? Sabíeu que de les tiges de la mata-selva se’n feien canons per a les pipes de fumar? Sabíeu que del colís la part que es consumeix com a verdura són les fulles joves bassals? Sabíeu que la murta de floquet fa uns fruits grossos, carnosos i amb poques llavors? Sabíeu que l’ortiga pudent no pica? Sabíeu que hi ha plantes paràsites? Sabíeu que la mançanilla només creix a Menorca a la muntanya del Toro? Sabíeu que existeixen una trentena d’espècies d’orquídies a Menorca? Sabíeu que les poblacions insulars d’oms tenen un especial interès de conservació perquè per ara són de les poques de l’àmbit europeu que no estan afectades per la grafiosi agressiva? Jo, no ho sabia. Ara que ho sé, el meu món interior s’ha eixamplat i Menorca s’ha tornat encara més infinita.