La pel·lícula «Bohemian Rhapsody», sobre Freddie Mercury, ha despertat un enorme interès entre els adults que van viure els temps gloriosos del cantant, però també entre els adolescents i els joves. El film ha aconseguit omplir moltes sales de cine durant setmanes. Aquest fenomen de masses revela una pregona melancolia, una enorme nostàlgia per uns estils i formes populars marcats per una il·lusió pel futur i que rompien motlles així com també eren molt col·lectius, gens individualistes.
El malaguanyat intel·lectual britànic Mark Fisher, poc abans de morir, va assenyalar i reflexionar sobre el fet que la penetració de la ideologia neoliberal i la conformació de les formes de vida que comporta han conduït en els darrers vint anys a una profunda desaceleració cultural, és més, a la repetició i a la retrospecció. Per Fisher, pel qual la creativitat artística és un mirall i termòmetre de l’ànima política, la profecia de Fredric Jameson, anunciada en els anys vuitanta, s’ha fet realitat. La lògica del neoliberalisme ha conduit al no futur de la producció cultural i política. Estem immersos en un estat de coses pel qual, tant política com estèticament, ens forcen a pensar que no hi ha cap alternativa possible, que no podem esperar altra cosa que més del mateix i per sempre. Per constatar-ho, només cal obrir la ràdio. Ni sintonitzant la freqüència de la música més contemporània podem trobar res que no pogués ser escoltat en la dècada dels vuitanta i noranta. Vivim en l’eterna repetició en la que el capital més agressiu i encanallat, que esperona polítiques autoritàries, sotmet i cancel·la qualsevol alternativa política que el qüestioni. Davant la pirateria de Vueling, de les companyies elèctriques, de gas i d’aigua, els monopolis de tots tipus i dels bancs, als quals, recordem-ho, ningú reclama que retornin els més de 40.000 milions dels nostres doblers que van ser injectats en la crisi, és evident que caldria tornar a posar en l’agenda política crear empreses públiques perquè treballessin a preus de cost i a favor de la ciutadania. Però ben pocs gosen a agafar la fera per les banyes. D’aquí la desil·lusió i que amples capes de la població estiguin compungides per l’enorme sentiment d’indefensió que ens aclapara.
Diuen els economistes que hem sortit de la crisi, però una cosa són les corbes fredes dels gràfics dels comptables i una altra els estats anímics de les persones que freqüenten les consultes psiquiàtriques. El mateix diari MENORCA s’ha fet ressò de com el suïcidi està agafant nivells molt preocupants i que revelen com molta gent no veu futur sinó negació. Sense dret a contractes laborals que no siguin precaris, ofegats per la incertesa, sense dret a vivendes dignes..., moltes persones anticipen la cancel·lació al futur que està donant el neoliberalisme amb la pròpia mort.
La història demostra que l’espècie humana és lliure, que no estem determinats genèticament sinó que ens movem triant valors, valors nobles a vegades i terribles en altres. Que ara el nihilisme sigui sociològic no vol dir que estiguem condemnats eternament a seguir-lo. És més, hi ha mostres diàries, potser més significatives que representatives, de desig de fer canviar les coses, d’encarar el futur amb il·lusió, pensant amb la solidaritat i la col·lectivitat. Malauradament, aquestes bones estrelles que anuncien que poden venir temps millors venen més de les associacions civils que dels partits polítics, els quals demostren que són més centres de col·locació que institucions per debatre com esmenar les injustícies.
El proper dissabte l’associació Amics del Camí d’en Kane organitza una paella popular a Ferreries. És una mostra, de la qual afortunadament a Menorca en tenim sovint gràcies al GOB, a l’Ateneu de Maó, al Cercle Artístic de Ciutadella, als Amics de la Mar, al Casino 17 de Gener, a les Joventuts Musicals, a l’Orfeó de Maó, als Amics de l’Òpera de Maó, al Club Nàutic de Ciutadella i al Marítim de Maó..., que encara existeix il·lusió per la vida pública, per gaudir de la companyia i de la solidaritat. Els partits polítics n’haurien de prendre nota. Mirem cap al futur, recuperem la il·lusió.
