Ja fa uns anys que Paco González Basterra, quan era director general de CNN+, a una conferència al Cercle Artístic de Ciutadella va pronosticar que l’any 2028 es publicaria el darrer exemplar d’un diari de paper. Si la seva predicció va ser encertada haurà començat el compte enrere dels darrers 10 anys de vida de la premsa impresa. Jo, d’entrada, som un poc més optimista, sense negar l’horitzó veig la posta de sol més enfora.
La caiguda constant dels que compren un diari és evident, però el nombre de lectors segueix sent molt important. Estic convençut que «Es Diari» segueix essent el mitjà que utilitzen més menorquins per estar informats. I per disposar d’una informació més completa i professional. Crec que l’esforç constant per respectar la professió periodística és la clau perquè els lectors es puguin fiar dels continguts que es publiquen. Mantenir aquesta línia d’independència i professionalitat en aquests moments no és una tasca senzilla, perquè amb l’objectiu de ser el diari de tots a vegades tenim la sensació de no ser el diari de ningú. És evident que no som imparcial, però estic convençut que aquest diari de 78 anys és un dels valors importants de la societat menorquina.
La revolució tecnològica és imparable i entre moltes altres conseqüències comportarà la transformació dels diaris de paper. Pot desaparèixer el format però es mantindrà la demanda de continguts, tot i que es consumiran de manera totalment diferent. Els ciutadans s’han de preocupar d’exercir el seu dret a la informació i posar l’accent en la qualitat i no tant en la quantitat. Destriar la bona informació que passa per les xarxes no sempre és fàcil i requereix una actitud activa. Les noves tecnologies permeten a les persones ser més actives i en aquest sentit els nous instruments són una bona oportunitat. Hem de ser tan exigents amb la informació que consumim com ho som amb els productes que menjam o la roba que vestim. Amb la diferència que la bona informació no és la que ens agrada llegir sinó la que ens explica realment les coses que passen i per què passen.
