Vox és la cabra. No la cabra de la Legió espanyola que desfila el dia de la Hispanitat i té el seu dia de glòria anual en aquesta festivitat que celebra el genocidi dels indígenes americans. Vox és la cabra del rabí. Molts ja la coneixeu, la cabra del rabí vull dir, però per si hi ha qualque lector que no la conegui vos la presentaré.
No té nom, no sabem si té banyes o no (si és sulla o banyuda); també en desconeixem el color. I el caràcter. Només sabem que és una cabra. I res més.
I que surt en un conte jueu.
Aquest.
«Una vegada una dona va acudir al rabí perquè vivia en una casa petita amb els seus vuit fills. Allà, a la caseta, la convivència era del tot impossible. El rabí, que era molt savi, va donar tot d’una la solució a la dona.
-Filla -va dir-, agafa la cabra que tens al corral i fica-la a la casa amb vosaltres.
No va dir res més el savi rabí i se’n va anar a atendre d’altres assumptes banals o importants; vés a saber. La dona va quedar perplexa i, encara que la solució li va semblar estranya, va fer el que el savi rabí li havia aconsellat. Passats uns dies, la vida, amb la cabra dins de casa, havia esdevingut encara més insuportable i la pobra dona va tornar a la casa del rabí a demanar ajuda i a exigir explicacions.
El rabí no es va immutar.
-Què -va demanar-, es van solucionar els teus mals?
Com a única resposta, la dona es va posar les mans al cap.
-Com podeu dir açò, Rabí? -va dir cridant-. Com podeu arribar a pensar que la situació ha millorat? Ara estem pitjor que abans!
El rabí va guardar silenci i, sense poder amagar un somriure sorneguer de fatxenderia i de complicitat, va ordenar:
-Ara vés a ca teva i torna la cabra al corral.
La bona dona va córrer a fer cas de la recomanació del rabí. Va treure la cabra de la casa i la va tornar a tancar dins el corral. Passats uns dies va sortir plena d’entusiasme a veure el rabí. El primer que va fer el vell savi va ser demanar a la dona si havia seguit el seu consell.
-Rabí -va respondre la dona-, en veritat és merescuda la fama de sant i de savi que teniu entre nosaltres, i us dono mil vegades les gràcies. Tan bon punt hem tret la cabra de dins de casa, tot és una bassa d’oli i fins i tot la casa sembla més gran del que era abans!»
Aquest és el conte de la cabra del rabí. Aquesta és la cabra del rabí. Aquests són la cabra, la dona i el rabí. Però tots els contes tradicionals d’animals són una analogia de la societat dels humans. Estimam els animals, però encara ens estimam més a nosaltres. Vox és, en la política espanyola, la cabra del rabí. Qui és, el rabí? La intel·ligència espanyola, l’Estat o sigui, els partits unionistes, el Rei, els poders fàctics que actuen a l’ombra. Qui viu a la casa de la dona? Els ciutadans d’aquesta desgavellada Espanya.
Ara, després de la irrupció de Vox, els partits unionistes ens diuen que, a les properes eleccions, els votem a ells i que, si ho fem, ens alliberaran de la cabra, o sigui, de Vox. Però Vox d’on ha sortit? Vox, com la cabra, era al corral. Vox no ha vingut de Mart o d’una galàxia llunyana. Els dirigents de Vox i els seus partidaris no són marcians. Simplement, eren dins el corral, en concret dins el corral del Rei. Què és el corral del Rei? Antigament, cada població tenia un corral destinat oficialment a guardar-hi el bestiar que s’hagués trobat aperduat o fent tala (destrucció o dany causat dins un camp, sia per animals que hi han entrat, sia per persones), el qual ha de ser recuperat pel seu amo mitjançant el pagament de la corralada i del valor del dany que els animals hagin fet a casa d’altres.
Del corral del Rei -i no és cap ironia- han tret els dirigents i els partidaris de Vox No de Mart. Estaven encorralats, que no acorralats, en les faccions extremes del Partit Popular, de Ciutadans i del PSOE, com han demostrat -i com han assegurat els experts- les eleccions autonòmiques andaluses. Per recuperar el bestiar del corral del Rei l’Estat i, els partits unionistes que l’apuntalen, han fet els ulls grossos a l’origen del seu finançament -un grup iranià d’exiliats radicals islamistes-, els han blanquejat amb les pólvores de talc de les aliances governamentals a Andalusia i els han col·locat en el focus dels mitjans de comunicació permetent que s’erigissin en l’acusació popular del judici que ha de jutjar els presos polítics catalans i el procés.
Ja tenim la cabra dins la casa de la democràcia. Però, si sou demòcrates i us estimau Espanya i també la democràcia, no cometeu l’error d’anar a la casa del Rabí. Ja coneixeu el consell que us donarà. Cabra. Animal remugant de la família dels cavicornis. Sol viure en ramats, i pasturant s’enfila amb gran agilitat a llocs que semblen inaccessibles. Hi ha un refrany català maliciós que diu: «Qui guarda cabres, guarda diables»
