Menorca té una personalitat pròpia que de fora costa de veure. El darrer exemple és la declaració de l’Illa com a zona pilot de la Unió Europea en energies renovables. En aquest moment d’optimisme sobre les noves expectatives en matèria d’energia, ens havíem pensat que Menorca seria un referent a Europa en el procés de transició, que seria un cas especial si bé no únic. Ara resulta que també Mallorca i Eivissa formen part de les zones pilot, juntament amb altres 23 illes europees. Representa una petita decepció. Veurem després quin resultat dóna aquest pla pilot, si hi haurà recursos econòmics o serà només estratègia, assessorament tècnic i seguiment administratiu.
Ens va passar una cosa semblant amb la Menorca Talaiòtica. Quan la Unesco va presentar els seus dubtes al projecte, una de les qüestions era si no s’havia d’incloure Mallorca en la declaració, un fet que faria perdre la idea de la personalitat pròpia, la importància original del tresor talaiòtic que tenim.
És evident que estem integrats en una comunitat i que compartim molts aspectes, la cultura i la llengua pròpia, l’activitat turística, l’estructura administrativa, la televisió pública. Però en algunes coses Menorca ha de reivindicar la personalitat pròpia fins i tot les problemàtiques que més ens afecten.
El transport aeri, per exemple, és un problema essencialment menorquí. I això vol dir que les solucions han de ser també principalment per Menorca, que sempre paga més cars els bitllets que no les altres illes.
Aquestes setmanes que es parla molt del REB com a reclamació justa davant de l’Estat, a Menorca també s’hauria de posar damunt de la taula el cost de la doble insularitat i plantejar les mesures per compensar-la. No es pot fer la mateixa política a totes les Illes.
Aquí no fa falta que hi hagi una capital insular com reclama la ciutat d’Eivissa, però sí un REB especial per l’illa més perifèrica.
