La gent del camp xerra poc, però en canvi som molts els que rallam i escrivim sobre el que ells viuen cada dia. I no sé si l’opinió publicada coincideix massa amb la realitat.
El que sembla que no es pot dubtar és que hi ha molts de pagesos joves que lluiten per sobreviure, amb moltes hores de feina, amb productes nous, apostant pel formatge, però amb moltes dificultats per aconseguir una mínima rendibilitat. Hi ha molts de llocs que deixen de munyir (una persona experta assegurava aquesta setmana que a Alaior, on se celebra la Fira del Camp, només en queden vuit). Alguns s’abandonen.
La imatge romàntica de la família pagesa tradicional barata, com a conseqüència de la transformació social del camp de Menorca. Si hi ha joves estudiants menorquins que se’n van i no tornen, no ens ha de sorprendre que l’amo faci feina al camp i la seva dona sigui infermera o administrativa al poble. O que la madona sigui la formatgera i l’home faci de mecànic o de comercial. O que uns pagesos facin feina a l’explotació agrària o ramadera i al vespre se’n vagin a dormir al poble.
Crec que hi ha molts de pagesos que se senten al marge del creixement dels agroturismes i que no entenen gaire com es poden mesclar els sectors primari i terciari sense fer-se mal, sobretot al primer.
Als de poble ens agrada traslladar als pagesos la responsabilitat de mantenir el nostre paisatge natural, però no sé si a ells els hi agrada massa el paper de jardiner. El fotògraf Javier Coll, que ha sentit milers de rodes de premsa, dijous va decidir fer una pregunta a una madona a l’acte de presentació del llibre «Llocs i pagesos»: «Que heu notat cap millora amb 25 anys de Reserva de Biosfera?». Catalina Marquès de s’Ullastrar de Ciutadella li va contestar: «És que noltros sa reserva de biosfera l’hem tinguda sempre».
Segurament del camp de Menorca hem de començar a mirar més les persones que hi viuen i la seva economia, que no el paisatge, les vaques i els cavalls. Que mira que ho són de polits!
