Un debat sobre la pena de mort

28/03/19 11:21

Aquesta tarda, a les set, hi haurà un col·loqui ben necessari sobre allò que s’ha d’abolir: la pena de mort. A l’IES Josep M. Quadrado, en Ciutadella.

Ens en parlarà Asunta Vivó Cavaller, de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort. Ens proposa caminar «cap a un món sense pena de mort» i veure «el paper de la comunitat jurídica». La conferència amb posterior col·loqui serà presentada per l’editor d’aquest diari, Josep Pons Fraga. Trobo que cal anar-hi.

Cada cop són menys els països que apliquen la pena de mort. Segons Amnistia Internacional, només 16 països al món havien abolit la pena de mort en 1977, i avui són més de 100. Gairebé tres de cada quatre països són avui abolicionistes, de fet o per llei.

Però la pena de mort continua legal i en ús en d’altres països, com ara els Estats Units. Mai no van signar la Declaració Universal dels Drets dels Infants, precisament per poder mantenir activa la pena de mort fins i tot en menors d’edat.

Des de 1990, Amnistia Internacional va documentar 138 casos de persones executades per un delicte comès quan eren menors d’edat, és a dir, quan tan sols eren adolescents. Aquests casos es van documentar sobre tot en Iran i Xina, entre d’altres països com ara Estats Units i Aràbia Saudita.

Cal recordar aquí els lligams d’amistat i negoci que des de fa temps hi ha entre la corona saudita i la corona espanyola, tant la present com l’emèrita. Cal recordar també que Aràbia Saudita és actualment el principal comprador d’armes del món, tot i que no té cap conflicte bèl·lic al seu territori. És a dir, compra armes per d’altres, per mantenir les guerres i guerrilles de certs països pobres, i per mantenir certs grups armats.

També s’ha de recordar que Espanya continua que li ven armes a l’Aràbia Saudita, tot i saber que no seran pas per a la pau, sinó per contribuir a la guerra, la destrucció i la mort, espiral infinita de patiments i venjances.

Durant el 2017 es van documentar 993 execucions al món, sobre tot en Iran, Aràbia Saudita, Iraq i Paquistan. De Xina se’n sap, tot i el secretisme, que és el país que més persones executa, fins i tot més que la suma de la resta de països amb pena capital.

Es creu que a la Xina van morir més de mil, executats, només en 2017.
Més enllà d’aquestes xifres, que ja són prou colpidores, cal observar que els països que sí apliquen la pena de mort, comparats amb els països que no ho fan, no aconsegueixen de disminuir la delinqüència. És a dir, la pena de mort demostra que no és una eina útil per millorar la seguretat d’un país.

També s’observa que la pena de mort s’acaba aplicant de manera selectiva, especialment a persones de pocs recursos econòmics, socials o intel·lectuals, o que són d’una minoria ètnica, religiosa o social. És a dir, la pena de mort no s’aplica com un càstig, sinó com una eina política per a mantenir el poder en un puny tancat.

Per sort, com deia, cada cop hi ha més països que rebutgen la pena de mort, i cada cop hi ha més consciència de la condició inhumana i cruel, degradant i inútil d’aquesta pràctica sense dubte criminal.

No és una qüestió només de països poc desenvolupats: mireu el cas de Xina, Estats Units o Aràbia Saudita. Ni tampoc no és una qüestió només de països de pensament radical. És cosa primitiva, es força animal, és desig de venjança, és irracional. Es abús de poder.

És un abús del poder polític. Se sap que bona part dels judicis que acaben en pena de mort no són prou transparents ni van tenir prou garanties. Ni van comptar amb la participació neutral d’advocats honestos i competents, sense compromisos ni pressions.

Per tot plegat, per saber-ne més, per preguntar i debatre, per rectificar o per ratificar el que es pensa, és per això que trobo interessant d’anar-hi.