No fa tant de temps que Menorca era anglesa, des del Tractat d’Utrecht (1713), igual que Gibraltar que encara pertany a la corona britànica. Els anglesos, a diferència dels espanyols, no van reprimir la llengua local, que havia arribat a l’Illa amb Alfons III (1287). Segurament durant les dominacions angleses alguns menorquins devien aprendre la llengua de l’imperi i en devien treure profit. Avui, els nostres alumnes de Primària estan 14 punts per sota de la mitjana balear en coneixement de l’anglès.
Així com aquests estudiants ja són nadius digitals i gairebé neixen amb un mòbil a la mà, quan hagin de cercar un lloc de feina el coneixement de l’anglès ja no serà opcional. Serà imprescindible. Tan si treballen fora de Menorca, en aquest mercat global que vivim, com si volen i poden incorporar-se a una feina a la seva illa.
Hi ha pares que senten la necessitat d’aquest aprenentatge i veuen com les escoles públiques i concertades no els hi donen la resposta necessària, cosa que fa que els centres privats d’anglès siguin a l’ensenyament com els dentistes a la sanitat.
Alguns partits i mitjans que els hi agrada fer servir la llengua com a instrument de batalla ideològica, no es preocupen de l’ensenyament, ni de les necessitats de formació. S’interessen per relacionar la defensa del català amb el nacionalisme català i la defensa del castellà amb el nacionalisme espanyol. I qui ho paga són els estudiants.
Conec un cas d’un professor d’educació física procedent d’Extremadura que abans de l’últim decret de mínims feia la seva classe en anglès i ara la fa en català. La política passa per davant de la formació.
Hi ha alguns estudiants privilegiats que accedeixen a centres públics amb programes que aposten per l’ensenyament en anglès. És una diferència de tracte respecte dels altres centres. No es podria ampliar, amb la implicació dels mestres i professors, la presència de l’anglès a les aules? Seria una bona inversió.
