Les coses que feim de forma habitual al final es fan normals quan algunes haurien de continuar essent excepcionals. Un exemple clar és el consum d’aigua. Molt poca gent a Menorca en beu de l’aixeta, o perquè no és potable per causa de l’excés de nitrats o perquè té massa clorurs i el gust no agrada. Beure aigua de bòtil de plàstic és un canvi d’hàbit de grans conseqüències per a les persones, la seva economia i la salut del planeta.
A Espanya cada persona consumeix entre 110 i 140 litres d’aigua embotellada a l’any, que li costa 125 vegades més que la de la xarxa pública. Cada bòtil de plàstic té 100 ml de petroli. Hi ha un debat obert sobre com perjudica la salut l’envàs de plàstic. Europa ha prohibit la utilització del bifenil A.
Per altra banda, la fabricació dels bòtils de plàstic de l’aigua provoca unes emissions de CO₂ que per ser controlades s’hauria de sembrar d’arbres una superfície com tot el Regne Unit. Només a Estats Units, aquesta producció de plàstics representa com un milió de cotxes circulant durant un any.
A aquest efecte contaminant s’hi ha d’afegir el que representa el transport en camions des de la planta on s’envasa fins el supermercat.
Les administracions haurien d’invertir més en la qualitat de l’aigua potable de la xarxa pública. Ja s’han donat passes amb la potabilitzadora des Castell i la futura desnitrificadora de Maó. La dessaladora també ha d’ajudar a millorar la qualitat. Després seria bona una campanya per animar la gent a consumir aigua de l’aixeta, per la seva salut i la del planeta.
L’aigua és la matèria primera més important per a la vida i és un símbol del que convé fer per col·laborar en la reducció dels efectes del canvi climàtic: consumir producte local, l’altre gran objectiu que hauria d’assumir la política. Potenciar la producció, millorar la competitivitat, i facilitar el consum. És invertir en la salut i en el futur.
