La paraula reserva té molts significats i usos, alguns positius i altres no tant. Si el reserva és Marco Asensio, no li farà gens de gràcia, una situació físicament similar però d’ànim diferent d’un reservista militar. El que succeeix a un reservat d’un restaurant sol ser informació reservada, amb la sospita que alguna cosa s’amaga, com aquell que té un caràcter reservat, opció sempre preferible a la xerrameca carregosa, tot i que ser massa reservat no permet anar molt lluny, com tampoc ho farà el cotxe que va en reserva. En menjar o beure, la reserva sempre és una bona perspectiva per al paladar però perillosa per a la butxaca.
Les reserves implantades a un territori són positives pel que fa a la preservació dels éssers vius que hi viuen, vinculades generalment a restriccions de l’activitat, excepte a les reserves índies nord-americanes. La recent ampliació al mar de la Reserva de Biosfera menorquina, fet que semblaria una obvietat quan es tracta d’una illa, deu haver posat la mosca darrera l’orella a moltes persones que es dediquen, per oci i de forma estacional, a l’extracció per a autoconsum de vertebrats aquàtics escamats.
Una altra reserva, la marina del sud, té també escamats els pescadors amateurs dels nuclis costaners afectats, que han perdut amb la mesura vivències tradicionals i valuoses com agafar un parell de serrans amb els nets. M’ho explica, enfadat, trist, rebel, un d’ells. No hi veu cap mal en les captures moderades en quantitat i abundants en felicitat que li han arrabassat, i acusa l’administració de poc generosa amb el jubilat de barqueta i massa amb les empreses que exploten l’exuberància generada. Diu el Consell, coneixedor dels temors potencials, que amb l’ampliació de la reserva biosfèrica al mar no tot serà prohibir, que volen ser originals en les fórmules de protecció. Endavant. Si volen una bona orientació, vagin a fer una volteta per Alcalfar i escoltin testimonis com aquest avi trist. Serà un temps ben empleat per poder navegar sobre una gran reserva.
