És molt fàcil d’imaginar la situació. Avui els al·lots tenen accés a tantes formes d’informació que s’entemen de tot. I fan més preguntes que mai. I per poc que xorollin per les notícies, mos poden demanar: «Què és açò d’aquesta capitana de la marina que l’han tancada per salvar 40 vides humanes?». I el mestre o la mestra, o el pare o la mare, té l’obligació de respondre...
I quina ha de ser la resposta? Que ja se sap que a Europa està mal vist salvar gent quan s’ofega a la mar? Que hi ha persones i persones, i que a unes se les ha de socórrer i a unes altres no? Que valdria més que aquesta gent s’hagués ofegat, perquè tanmateix són estrangers? Que primer de tot és complir la llei?
Què trobau? Quina és la resposta bona? Perquè jo totes aquestes les trob espantoses en el cap d’una criatura, i en canvi en triaria unes de molt diferents. Respondria als al·lots que hi ha governants que són mala gent. I que s’ha de combatre la inhumanitat escampada pel món. I també els hi diria que quan les lleis són injustes, és una obligació desobeir-les.
Quina por! Açò deu ser adoctrinar els al·lots? O deu ser fer-los persones lliures? A Catalunya hi ha mestres pendents de judici per una cosa semblant. Per haver explicat als seus alumnes qui va rebentar portes i finestres de l’escola per impedir que els seus pares poguessin votar. En una votació que no estava autoritzada, ah.
Paga la pena retenir el nom de la senyora Carola Rackete, perquè no sortirà als programes estrella ni li posaran cap medalla. L’amagaran tant com puguin. S’ha passat dies i dies -setmanes- reclamant permís per desembarcar els nàufrags que havia deslliurat de la mort en alta mar. Ha implorat ajuda humanitària per a aquests passatgers en estat d’emergència, i l’única resposta que ha rebut de les autoritats ha estat l’insult i l’amenaça.
Però finalment ha decidit que era més important complir amb els seus deures de persona racional que amb les lleis d’Itàlia, que per al cas són les mateixes a tota la costa europea. Ha entrat a port i ha desembarcat el seu passatge. I per aquest motiu ja l’han detinguda, amb l’acusació de resistència contra un vaixell de guerra -tal com sona-, i com encausada, la poden condemnar a fins a deu anys de presó.
Açò també s’haurà d’explicar als al·lots preocupats per les coses del món. O no? Perquè se sol dir que una de les obligacions de l’escola és inculcar valors. I quin valor més gros no hi ha que salvar vides en un acte d’heroisme? El problema és que en aquest cas l’heroisme de la senyora Carlota Rackete ha estat posar-se en contra d’un president de govern, de les lleis d’un Estat i de la marina de guerra.
En aquestes condicions, el mestre ho té difícil per defensar davant els alumnes el bon criteri dels governants. I li costarà també argumentar que sempre s’ha de complir la llei. I encara més, no tindrà més remei que dubtar del paper de l’exèrcit i del valor de les seves condecoracions.
Pobres al·lots! Quant adoctrinament per culpa d’una senyora dona capaç d’enfrontar-se al poder establert en nom de la vida! I amb més coratge que tant de gall dindi com corre pel món, perquè, precisament ara, tots els presidents eren a Brussel·les per elegir la nova cúpula de la Unió, i ni un d’ells no ha piulat sobre el tema.
Ni una mostra d’humanitat entre els dignataris d’Europa, ni de respecte per na Carlota Rackete, per la seva valentia, ni d’ànims per a les persones rescatades. I naturalment, tampoc cap crítica contra el govern d’Itàlia que, per cert, és un bon representant d’aquesta extrema dreta que sempre mos vol salvar de noltros mateixos.
Tots plegats recorden el rei d’Espanya, que s’ha passat un parell de dies a Barcelona, envoltat d’unes mesures de seguretat que semblava que el país estigués en armes. Ha rebut en audiència la seva gent, que qualcun en queda, però no ha estat capaç ni d’enviar un trist missatge de solidaritat a les víctimes de l’incendi que, mentrestant, assolava les terres de l’Ebre.
Si la joventut que puja ha d’aprendre d’aquest personal, mal futur li espera al món. Per açò és tan important que l’escola no renunciï a inculcar valors, i el cas de la capitana és un bon exemple de com es pot arribar a ser una persona digna per més que tenguis totes les lleis en contra i acabis a la presó.
Ara bé, per poc que hi penseu, trobareu massa exemples com aquest, i amb el mateix final.
