Es 28 de juny de 1969, una repressió policial a Stonewall, es famós bar gay de Nova York, donaria lloc a una revolta de gais, lesbianes i transexuals. Era sa primera vegada que sa comunitat homosexual alçava sa veu contra un sistema que marginava ses persones amb orientacions sexuals que no fossin heterosexuals. Es primers moviments homòfils, sorgits a Europa Occidental i Estats Units després de sa Segona Guerra Mundial, reivindicaven igualtat, un lloc a sa societat i fomentaven una cultura de no confrontació entre homosexuals i heterosexuals. No obstant, sa dècada de 1960 seria molt més moguda, i en ets anys setanta, després de sa revolta de Stonewall naixeria es Gay Liberation Front, Front d’Alliberament Gai, en pla. Es 28 de juny de 1970 tenien lloc ses primeres marxes de s’orgull gai (ara Dia internacional de s’Orgull LGTBIQ+) a Nova York i Los Ángeles, commemorant s’aniversari des disturbis.
Cinquanta anys més tard, s’ha celebrat a Menorca sa primera marxa d’aquestes característiques, batiada com Menorca Pride Parade, reunint unes dos-centes persones a Mahó i unes cinc-centes en Es Claustre a s’acte que tancava sa festa. Fa uns dies, Cuatro entrevistava Ezequiel Hernani, un afiliat de Vox i homosexual. Pens sincerament que Vox s’equivoca de ple demanant sa retirada de sa bandera gai de s’Ajuntament de Madrid i de tots es municipis, com està clamant també aquí a Balears. Confonen una bandera que va néixer a finals des 70 i que representa sa valenta lluita de molts de gais, lesbianes i transexuals per ses seues llibertats, amb un lobby d’esquerra radical que pretén apropiar-se des col·lectiu LGTBI; sí, es mateixos que clamen tolerància però censuren sa presència de Ciutadans a ses carrosses del Orgullo i que es dediquen a pintar i destrossar ets autobusos de Cs. Jo mateix vaig haver de patir fa més d’un any s’ira d’aquest lobby per oposar-me públicament a sa llei LTGBI aprovada pes Parlament balear per un motiu molt senzill: s’inversió de sa càrrega de sa prova, un mecanisme pervers a través des qual qui denuncia no ha de demostrar ni aportar res, sinó que és es denunciat qui ha de demostrar sa seua innocència. Me van ploure bofetades de per tots es costats.
Com diu Hernani, s’afiliat gai de Vox: «Los regímenes de izquierdas son los que más han castigado los homosexuales». No li falta raó. Ernesto ‘Che’ Guevara, personatge intolerant i despreciable (216 víctimes a Cuba de 1957 a 1959) ara reconvertit en bon samarità per s’esquerra, se referia an ets homosexuals com a «pervertidos sexuales». Tant ell com Fidel Castro consideraven s’homosexualitat com una decadència burgesa. Segons Álvaro Vargas Llosa a The Killing Machine, ets homosexuals, es Testigos de Jehová i es capellans afrocubans, entre d’altres, van ser acusats de delictre contra sa moral «revolucionària» i serien enviats a camps de concentració a fer treballs forçosos per corregir es seu «comportamiento antisocial». Molts d’ells van morir; altres serien torturats o violats en es camps de concentració com es de Guanahacabibes, destinat originalment a homosexuals i amb un lema inspirat en es d’Auschwitz: «El trabajo os hará hombres». Terrorífic.
Ses llibertats civils a Occident tenen bona salut. Estam fracassant en qüestions vitals com sa violència domèstica o contra sa dona, però ningú qüestiona ja sa llibertat d’associació, sa llibertat d’expressió o sa llibertat sexual -sa llibertat religiosa mereix capítol a part, ja que es cristians patim a dia d’avui una persecució arreu del món molt més forta que en es primers segles de cristiandat-. D’aquesta llibertat sexual no en poden bravetjar nacions com Cuba, Iran o països àrabs. Noltros sí. Açò és un motiu més per estar orgullós de ser espanyol.
Com deia Hayek, «las prácticas consentidas entre adultos, aunque puedan aborrecer a una mayoría, no deben estar sujetas a acción coactiva del Estado». Es lliberalisme entén que sa cultura o sa religió mai justifiquen sa repressió de sa minoria ni sa vulneració des nostros drets individuals. Sa marxa de s’orgull gai té tot es dret del món de fer-se a Menorca i és positiu que se celebri per normalisar sa llibertat sexual a sa nostra illa. De fet, es lliberals, com a defensors des drets de sa minoria més minoritària (s’individu), som es primers a defensar sa llibertat d’orientació sexual de cada persona. S’Estat no és ningú per dir-mos amb qui podem tenir relacions o amb qui mos podem casar. S’Estat només s’ha d’assegurar que tots seguem iguals davant sa llei. Igualment diferents.
