Diu Joana Gomila, batlessa de Ciutadella, que «qui es dedica a sa política, o sigui, fa una activitat o una feina per sa millora des poble i té una responsabilitat molt important ha de cobrar un sou raonable». No podria estar més d’acord amb ella. Sense dubte, sempre mos queixam de què volem polítics qualificats, preparats, amb estudis, bon currículum i, sobretot, que siguin honests i que no robin. Si damunt, són bons gestors, apaga y vámonos. Hi vénc d’acord. Emperò, seguem realistes; ¿quin empresari o professional lliberal se la jugarà i donarà es bot en es ring públic per cobrar un sou majoritàriament inferior an es qui guanya a sa vida privada? I dic ring perquè sa política no és només gestionar sa res publica. Ser polític en es segle XXI significa renunciar a sa teua intimitat, haver demanat una excedència a sa teua família d’almanco quatre anys, i aguantar un possible linxament mediàtic i social per qualsevol bajanada que haguessis dit o fet quinze anys enrere o quan te mare encara et pentinava sa clenxa. Sobretot si ets de dretes, o, simplement, no combregues amb es nacionalisme. Estàs cuit.
Que hi ha que tenir ses esquenes molt grosses (i altres coses) per dedicar-se a sa política avui en dia és una realitat com unes cases. I a que açò sigui així hi contribuïm principalment es ciutadans i es medis de comunicació, sobretot televisius, que mos escaufen sa cervellera perquè llavores mos desfuguem amb sa classe política. Vegades amb raó, i vegades (moltes) sense i perquè sí. Perquè són polítics i s’ho mereixen. Tornant an es fons de sa qüestió, ¿era lògic que s’alcaldessa de Ciutadella, es municipi més poblat de Menorca (29.223 habitants) i amb més pes turístic, guanyàs només 33.600 euros? ¿I que s’alcalde de Mahó, en canvi, cobràs 46.187,12 euros? No. No té sentit, així com tampoc té ni cap ni peus que es president de sa Generalitat de Catalunya, es supremacista Quim Torra, s’embutxaqui 146.926,70 euros a s’any; boni bé el doble de lo que cobra es president des Govern de sa Nació, Pedro Sánchez (80.953 euros). Es gran problema de sa política espanyola actual és que sa majoria d’ells no tenen on caure morts defora de sa política. I açò és un drama pes nostro sistema perquè significa que tenim persones que es dediquen a sa política per servir-se, en tost d’anar a sa política a servir as poble.
Però entre poc i massa sa mesura passa. Sa primera mesura «pes poble» des nou Ajuntament de Ciutadella de PSM, PSOE i Podemos ha estat augmentar un 75 per cent, ni més ni manco, sa despesa en sous polítics: 137.000 euros més a s’any, i incrementar de sis a vuit ses dedicacions exclusives, amb una pujada de sous i dietes des regidors. És ver que es sous tan baixos a Ciutadella tenien un perquè. Entre 2003 i 2007, es nefast govern de PP i PMQ va arribar a pagar a s’alcalde 3.800 euros mensuals i 3.351 euros an es seus regidors. I aquí entra en joc una persona que ha estat clau per combatre sa corrupció, fumigar i fer foc nou dalt la Sala: Joan Triay Lluch, president d’Unió des Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM), que va impulsar ses davallades de sou dets edils ciutadellencs fins forçar sa renúncia des trànsfugues. Dotze anys més tard, Joan Triay deixa sa política per motius de salut. I ho fa amb sa mateixa coherència amb sa que entrà en política en 2007: essent Ciutadans s’únic grup municipal que ha votat en contra de sa pujada de sous des polítics que augmenta sa despesa en un 75 per cent.
Sa pujada de sous ha estat excessiva. Però una vegada més, només en Joan Triay ha reparat en es moll d’os de sa qüestió. ¿Quants d’aquests partits que han aprovat sa megapujada de sous polítics ho duia en es seu programa electoral? Cap ni un. Jo mateix he defensat aquí unes retribucions dignes pes polítics, però s’ha d’anar de cara i avisar es poble. Si hi ha doblers per augmentar sa despesa en sous polítics en 137.000 euros anuals, ¿no hi ha doblers per davallar ets imposts an es ciutadans com s’IBI? ¿Per què han de rebre subvencions a partir d’ara es partits polítics de s’Ajuntament (71.100 euros)? Com diu Joan Triay, ¿per què es tripartit d’esquerres no convoca una consulta sobre sa pujada des costs en sous polítics en un 75 per cent? ¿Todo para el pueblo, pero sin el pueblo?
Joan Triay ha estat un polític com es d’antany, de pinyol dolç, que ha vetlat pets interessos des poble de Ciutadella i no pes de sa seua butxaca, renunciant a moltes dietes. Ha capitanetjat sa lluita contra sa corrupció amb querelles davant sa Fiscalia, complint amb es lema d’UPCM «Fets, no paraules». I és que ho va deixar ben clar quan va prometre es càrrec de regidor a s’Ajuntament de Ciutadella. En Joan ha actuat en lleialtat a sa nació espanyola. És a dir, en lleialtat an es poble de Ciutadella. Açò és dignificar sa política.
