‘Les Kellys’ són les que es dediquen a rentar i ordenar les habitacions d’hotels, un nom que és el resultat d’adaptar la frase: les que netegen. Fa uns dies, una d’elles -no sé per què són sempre dones- em va explicar que fa net unes 25 habitacions diàries, i cadascuna de les cambres li surt a 2 i 2,5 euros.
En entrar a l’habitació on estava, vaig fer repàs. L’espai, el bany, els racons... tot estava immillorable. I vaig recordar un temps en el que la seva activitat formava part de la plantilla ordinària dels hotels, amb una categoria més del conveni d’hostaleria. Aquesta dona concloïa que les reformes laborals -primer del PSOE i després del PP- l’havien conduit a la subcontractació. La crisi havia facilitat a la cadena a desfer-se de la plantilla fixa, i ara formava part d’una empresa multiservei. Detalla els mals d’esquena, el cansament, i que la paga li ha passat d’uns 1.200 euros, a poc més del salari mínim.
Açò es donava al mateix temps que es produïa la integració de les persones del servei domèstic al règim de la seguretat social. Qui va fer-ho a la seva llar, va costejar un salari de més de 800 euros, més quasi 200 de seguretat social, i -per descomptat- els dies lliures setmanals i el mes de vacacions. Majoritàriament, com a acompanyament de persones majors. Un particular compleix més que una empresa?
La llei quotidiana diu que quan es produeix una situació que fa mal al dret de les persones, cal queixar-se. Endavant!
