La setmana passada vam repassar com ha evolucionat es concepte de nació al llarg de sa història. Si a s’edat mitja nació significava lloc de naixement, poble o tribu, en sentit ètnic o lingüístic, i no polític, podem acceptar sense reserves que Catalunya fos una nació, però també ho serien es regnes de Castella, Aragó, València, Balears, etc. Un concepte que perd tot es sentit a s’edat moderna, quan sa Revolució Francesa de 1789 i ses idees de sa Il·lustració impulsen ets estats nació moderns.
En es nostro cas, es forjament de sa Nació Espanyola té lloc en es segle XV. En sa unió dinàstica dels Reis Catòlics, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, l’any 1469 trobam s’embrió de s’estat nació espanyol actual. Seguit pes Descobriment d’Amèrica i sa Conquista de Granada en 1492, aquests fets són s’origen de s’Espanya moderna. Sa dinastia dets Habsburg comença a emprar sa designació de Rey de España per fer referència an es seus territoris a sa Península Ibèrica, i Felip II és denominat d’ençà des seu naixement com a Príncipe de España. Felip V de Borbó serà es primer rei en emprar es terme Reino de España. Finalment, Sa Constitució de Cadis de 1812 suposa es naixement d’Espanya com a nació moderna. En plena invasió francesa, sa constitució lliberal dictava en es seu article primer a sa Nación Española com «la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios». S’aixecament popular des 2 de maig de 1808 a Madrid contra ses forces d’ocupació -aquestes de ver- napoleòniques escampa una autèntica revolta a tot Espanya contra s’invasor francès. És sa Guerra d’Independència on participen tots es fills d’Espanya: castellans, catalans, vascs, gallecs, balears, valencians, aragonesos, etc. Es triumf de ses idees lliberals i sa guerra contra sa invasió francesa mobilitza sa població en defensa de sa llibertat i de sa pàtria: Espanya.
Es separatistes catalans tendeixen a comparar-se constantment amb Escòcia. De fet, Regne Unit és s’única «nació de nacions» que existeix a Europa, formada per Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda del Nord. En efecte, Escòcia va ser un regne independent durant més de vuit-cents anys, d’ençà de 843 fins a 1707, quan es firmen ses Acts of Union formalitzant així sa desaparició des Regne d’Anglaterra i des Regne d’Escòcia per donar pas a sa creació des Regne de Gran Bretanya, amb sa dissolució des parlaments des dos regnes per establir es Parlament des Regne Unit amb seu en es Palau de Westminster.
En es segle IX, Catalunya no existia com a comunitat política. Ets Annales Regni Francorum de 829 xerren des Comites marcae hispanicae per referir-se as comtats catalans que formaven sa Marca Hispànica: Barcelona, Pallars-Ribagorça, Urgell, Cerdanya-Besalú i Rosselló-Ampúries. L’any 1137, el rei d’Aragó pacta es casament de sa filla, Petronila, amb es Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Aquest acord matrimonial suposa sa incorporació des comtats catalans a sa Corona d’Aragó. Un segle més tard, trenta anys després de sa conquista de Mallorca i vint anys després de sa de València, en 1258 té lloc sa firma des Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i el rei Jaume I d’Aragó, on s’estableixen ses fronteres definitives i una pau entre es regnes de França i Aragó. El rei francès renuncia an es seus drets damunt s’antiga Marca Hispànica, es comtats catalans, i Jaume I renuncia an es seus drets damunt es territoris occitans. Així, Jaume I aconseguia que el rei de França renunciàs an es drets legals que aquest tenia damunt es comtats catalans com a successor de Carlemany, ja que Catalunya, enfora d’haver estat un país independent com Escòcia, eren comtats que formaven part de s’Imperi Carolingi i que després passarien a sa Corona d’Aragó.
Catalunya mai ha estat un regne, ni un país independent. Menorca sí. Amb sa firma des Tractat de Capdepera en 1231, es Regne de Menorca deixa de pertanyer a s’Imperi Almohade i se sotmet an el rei Jaume I d’Aragó. De 1231 a 1287, Menorca va ser un regne musulmà independent. I de 1295 amb es Tractat d’Anagni fins a 1349, Menorca formaria part des Regne de Mallorca independent. Posats a rompre Espanya reconeguent a Catalunya com a nació quan mai ho ha estat, esper que Susana Mora i Francina Armengol exigesquin també es reconeixement de Menorca com a nació, i Balears com a nació de nacions, a canvi des suport a sa investidura de Pedro Sánchez. Avam qui la diu més grossa.
