Recordo una conferència que ens va fer el periodista Antoni Bassas fa uns quants anys a Terrassa sobre la diferència entre ser famós i ser important. Ens posava l’exemple viscut en primera persona quan un matí entrava als estudis de TV3, acompanyat pel llavors director, Jaume Ferrús. Al passar per davant d’uns estudiants que s’esperaven a la porta per entrar a fer la visita, va sentir com es deien entre ells, «un segur que és el Bassas però l’altre, no és ningú».
Hi hauria un tercer esgraó per a aquells personatges descatalogats o vinguts a menys que en ple segle XXI, podríem també posar dins el mateix sac dels falsos influencers que circulen per aquesta societat líquida i dels que propietaris d’hotel i restaurants, m’expliquen estan tips de rebre cada temporada peticions a través del correu electrònic, on els hi demanen poder venir a dinar o fer un cap de setmana per la gorra, a canvi de publicar als seus seguidors les lloances i meravelles del plat o del llit.
En un món cada dia més orfe de referències estables, valors com la reputació o la credibilitat son els que cotitzen a l’alça per la seva escassetat i per això, caldria reflexionar si tot serveix per sortir a la foto. Aquesta setmana un organisme d’autoregulació de la industria publicitaria ha fet una advertiment a un influencer per publicitat encoberta a Instagram després d’una denúncia.
