Rics o pobres

Ser més ric o més pobre sempre ha tingut a veure amb l’ambició personal de cadascú, basada en acumular més o menys béns materials i sovint erròniament relacionada amb la felicitat. Això parlant des del primer món, està clar. Tenir més o tenir menys és purament una qüestió d’estadística en funció amb qui et vulguis comparar com aquella fórmula típica de cortesia que tots emprem amb el «com estàs» quan et trobes algú pel carrer i que l’amic Toni Casasnovas, s’afanya en respondre’m, «depèn amb qui em comparis». Doncs bé, resulta que l’altre dia m’explicaven que les marines del port de Maó estan cansades de rebre sol·licituds per part de l’Administració d’Hisenda, que demanen la documentació dels vaixells que fan estada per comprovar quin propietari hi ha al darrera d’aquella embarcació. Una petició que m’imagino deu ser del tot legítima però que no deixa d’amagar una vigilància per part de l’administració d’esbrinar si l’armador és algú que no pagui els seus impostos o potser un senyor o senyora, que pel fet de moure’s en veler o a motor, és perillós. En definitiva, el mateix perjudici que ja s’ha denunciat a la Comissió Europea des de la indústria nàutica de seguir gravant la compra d’embarcacions de certa eslora amb un impost de matriculació del 12 per cent que s’afegeix al 21 per cent d’IVA, situació de doble tributació que només passa al nostre país i que minva el potencial del sector.