L’any 1997, Asinpros, va crear la primera Fundació Tutelar de Menorca per a persones amb discapacitat intel·lectual. La raó, ocupar-se dels qui no tenien cap familiar i/o tutor, o que no se’n podien fer càrrec. Aquesta funció apareix amb claredat al Codi Civil, que nomena els supòsits dels pares, germans, cònjuges, i que subratlla que només en defecte de familiars propers, s’ha de recórrer a la tutela institucional per a cobrir el buit.
Aquesta darrera setmana he recordat nombroses persones i fets. De com s’està pendent de la seva salut i de les seves necessitats. De les bàsiques, com les revisions mèdiques, les vacunes o el dentista, i la roba, la perruqueria o el barber, ... fins les que corresponen a l’àmbit de l’esport, l’oci o el lleure. En aquest mateix diari, vam poder llegir una entrevista a un tutelat, que reconeixia: «Puc dir que estic millor que mai». Sí, institucions, entitats, i persones amb un cor immens que vetllen per la seva guarda, cura i protecció.
Per açò, arrel de la presumpta corrupció de menors, em sap molt de greu que es facin comentaris tan extremadament crítics com que aquests fets no poden succeir a persones sota tutela pública. Malauradament, aquestes persones encara són més vulnerables, amb la motxilla d’un passat que les converteix en preses més fàcils. No vull ni pensar que ens succeís un fet similar, i vos demanaria que ens centrem -tots- en sentenciar al mal tractador.
Qualsevol pot ser víctima.
