Mai ho hauria pensat però als 45 anys estic aprenent de nou a fer-me net les mans. He vist un parell de tutorials i d’entrada, m’he adonat que dels 15 segons com a màxim que fins ara li hauria pogut dedicar, em recomanen el doble de temps, sinó gairebé un minut com a mínim, per fer-ho correctament. Tota una experiència davant el mirall que es fa llarga però que és a fi bé, està clar.
També penso que «consejos doy que para mí no tengo», em podria replicar la meva filla de dos anys amb tota la raó perquè no li havia ensenyat prou bé. En fi, alguna cosa positiva té el coronavirus.
Dimarts al vespre escoltava al Dr. Trilla de l’Hospital Clínic en un programa especial on més enllà de totes les sàvies i tranquil·litzadores explicacions que anava desgranant, llençava una reflexió a l’aire relacionada amb la manera d’afrontar la qüestió des de la Xina i des d’Europa, per exemple on el context de democràcia no és el mateix. Al nostre continent no s’està produint als països una suspensió de drets i llibertats sinó una crida a la responsabilitat individual amb confinament inclòs, per no empitjorar la situació. A la Xina, que tot indica que han controlat el problema, s’ha actuat militarment i de manera extrema damunt la població sense haver de pensar ni en drets ni en llibertats.
Serem capaços al món occidental de resoldre aquest problema sense arribar a aquests extrems? Mans netes, distància de seguretat o trucar al 061? L’objectiu de tots és simple però complex, espaiar el contagi per evitar que col·lapsi el sistema sanitari, res més.
