Estem aprenent a viure davant una situació mai abans vista. L’impacte que el covid-19 està tenint a les nostres vides, tant en l’àmbit professional com en el personal encara està per saber, sobretot quan llegeixo notícies i sento veus amb rigor científic que parlen de no fer massa plans, com a mínim, pels pròxims sis mesos.
L’anàlisis acadèmic que ha publicat el MIT (Massachussetts Institute of Technology) sobre el coronavirus, planteja un abans i un després a la nostra manera de viure, com a mínim fins que no existeixi una vacuna perquè mentre hi hagi una sola persona al món amb el virus, es poden reproduir els brots sense controls estrictes per a contenir-ho. Per això parla aquest informe, entre altres mesures, que seria convenient quedar-se confinat dos de cada tres mesos i que el mes que puguem sortir al carrer, ho hauríem de fer amb restriccions. Per no parlar de les mesures de vigilància a través del nostre telèfon mòbil que països com Singapur o Israel, ja han començat a aplicar i que en el cas de la Unió Europea, els operadors telefònics ja han posat les dades a disposició de les autoritats.
Sincerament, millor no pensar que aquest hagi de ser el preu a pagar. De moment em quedo amb l’aprenentatge de poder valorar més el contacte amb les persones que estimem per culpa del distanciament social que s’ha imposat, valorant el nostre costat més humà i al mateix temps, reconectant-nos amb tothom gràcies a la tecnologia.
