No fa per tu haver marxat a la francesa, sense acomiadar-te. Ara mateix Emili, t’imagino assegut al costat de Sant Pere presentant-li les teves credencials i oferint els teus serveis com a Síndic de Greuges per si el guardià de les claus del cel té qualsevol queixa de l’administració eterna.
Ens vam conèixer a la tertúlia d’Onda Cero amb la Diana Font fa deu anys. Llavors no sabia qui eres però escoltant com interpretaves la realitat al micròfon, em vaig adonar ràpidament que estava davant d’un home savi. Després vaig tenir l’honor de compartir espai d’opinió en aquesta mateixa pàgina amb els teus articles, on sempre has sabut interpel·lar com ningú als lectors, obrint mirades i buscant complicitats. Durant una temporada també vaig poder estar més a prop teu quan vaig treballar en la difusió de les activitats de l’Any Rubió. Recordo com si fos ahir aquella deliciosa trobada que vas organitzar amb tres amics teus ambaixadors, Fernando Schwartz, Jorge Dezcallar i José Luis Dicenta. Realment la teva agenda i els teus contactes no els tenia ningú a Menorca! L’estiu passat vam poder compartir un bon arròs negre amb tu i un altre savi, en Pedro J. Bosch, gràcies a la generosa convidada d’en Benet Guàrdia al seu restaurant de Cala Torret. Vam dir que ho repetiríem plegats però ja veig que no podrà ser. Som molts els que et trobarem a faltar. Ara espero el teu homenatge pòstum i si no és molt demanar, una estàtua que ens ajudi a no perdre’t del paisatge de Maó. T’ho mereixeries.
