A l’era de la tecnologia, les xarxes i la immediatesa comunicativa, estem veient, amb més evidència que mai, que la informació és poder. Això ho saben i ho han sabut sempre els dirigents i els mitjans. Quan només un canal ens servia per estar informats d’allò que passava al nostre entorn existia el perill que ens arribés només la versió que ens volien fer arribar. Però també, per responsabilitat professional i recerca de l’objectivitat, podia haver-hi el compromís de contrastar les fonts i ponderar la informació.
Ara, als mass media tradicionals els han sortit un munt de competidors que els disputen el camp d’incidència i també la sostenibilitat econòmica. Molts àmbits administratius han optat per comunicar directament la informació, amb mitjans propis, cosa que traeix de rel l’objectivitat i la capacitat crítica que tots hauríem de desitjar com a ciutadans. Els mitjans tradicionals es veuen abocats a sostenir-se amb doblers que provenen de certs nuclis de poder (siguin de la naturalesa que siguin, polítics o empresarials), i llavors s’esdevé el mateix procés de decantament i manca de contrast que critiquem a les administracions que practiquen el descrit abans.
Amb tot, i ara amb una multiplicitat de fonts, ens trobem igual que abans de l’era tecnològica: abocats a una informació tergiversada pel monopoli del més fort. O bé (i aquesta és l’esperança) a mercè de la professionalitat i ètica informativa d’aquells que ostenten la responsabilitat de traslladar-nos l’actualitat. Cal repensar, des de la base del periodisme, com retornar el veritable poder al 4t estament, i això només passa per la rigorositat, l’objectivitat i la professionalitat. Mentrestant, als informats se’ns gira feina per esbrinar la veritat...
