Expliquen que una vegada un feligrès se li va ocórrer preguntar al seu mossèn si es podia fumar mentre es resava. El sacerdot, esglaiat, li va dir que de cap manera. Però aquell feligrès, que era molt murri, li va capgirar la pregunta. Mossèn, i puc resar mentre fumo? El capellà no va saber què respondre.
Amb el desconfinament que estem portant a la pràctica, passa tres quarts del mateix. Ja sabem que fer bé les coses a la primera no ha estat mai el nostre fort com a país però quan encara no fa ni 48 hores que estàvem tancats a casa amb pany i clau, ja ens hem llençat al carrer com si fóssim a la festa major. Les fotos de terrasses plenes tant d’aquí com d’altres indrets fan témer que no hem entès res.
Seria bo que ens apliquéssim la moralina d’aquella experiència que ens va fer posar en pràctica un coach una vegada, en una sessió de Joves Empresaris al Casino Mahonès. És el conte del mestre que arriba a classe amb un paquet de globus i convida els seus alumnes a inflar-los, escrivint cadascú el seu nom damunt d’ells, llençar-los a l’aire i abandonar l’aula per tornar a entrar i mirar de localitzar cadascun el seu en cinc minuts. Com que molts pocs alumnes ho aconsegueixen, el mestre els convida a agafar qualsevol dels globus i entregar-li al seu propietari, adonant-se que cadascú ha obtingut el seu en menys d’un minut.
D’això tracta la cooperació i és un bon exemple per entendre la responsabilitat social de distanciament i cauteles que tenim com a ciutadans per sortir com més aviat millor de tot plegat.
