Aquesta setmana que s’acaba hem tingut permís per tirar la canya a la costa i veure si piquen i per fer una canya de cervesa a l’interior d’un bar, des d’ahir a municipis de menys de 10.000 habitants, com Alaior. Amb un gran nombre de condicions, les que dicta el BOE, la publicació de moda, la nova bíblia de la convivència sense llibertat. Aquests darrers dies, el Govern de l’Estat ha millorat la seva pitjor versió i ha multiplicat les normes per exercir parcialment els drets confinats, amb detalls ridículs sobre les condicions per anar a la platja o l’ús de les piscines comunitàries, quants ens podem reunir, si ens podem dutxar, si ens hem de banyar amb mascareta.
Les administracions, excepte els ajuntaments que van per feina, ens sorprenen cada dia. La part socialista del Govern balear fa un decret de mesures econòmiques per la covid-19 que inclouen la possibilitat d’ampliar un 15 per cent la superfície dels hotels, que fa enfadar els socis nacionalistes. Insòlit. El Consell de Menorca aprofita aquest decret per incloure una modificació de la llei de carreteres per esbucar els ponts de Rafal Rubí i l’Argentina. Més per Menorca li dóna suport però recorre contra el decret per allò dels hotels. Increïble. La part de Més del Govern prepara un decret per aplicar noves restriccions en sol rústec, que provoca un enfrontament amb els socis socialistes. Quin flicot.
Però no estàvem centrats en la pandèmia? El que més preocupa ara no és la canya de pescar o la canya de cervesa al bar, ni les piscines, ni fins i tot les estimades platges, sinó la tercera canya, la de l’economia, aquella que ens ha de permetre sobreviure.
Tothom demana unitat d’acció, continuar fent cas dels experts i apostar per un pla de reconstrucció amb no tanta norma com la desescalada, però eficient per remuntar. I en canvi, ens trobam amb governants que no són capaços de pactar coses importants ni entre ells. Com hem d’esperar que siguin part de la solució i no del problema?
