No estem a la fase que ens mereixem. Divendres vam celebrar la primera victòria sobre la covid-19, quan l’Illa va deixar de tenir casos actius, només un pacient a planta de l’hospital, curat de la malaltia i esperant l’alta mèdica. El mateix dia sortia en Vicenç Jordi, un supervivent, després de 75 dies hospitalitzat i 58 a l’UCI.
Menorca hauria d’haver avançat algunes passes en la desescalada. Tenir ja l’aeroport parcialment obert i potenciar algunes activitats per constatar la resposta davant del virus, que no ha desaparegut. Els vols entre les illes haurien d’haver començat fa quinze dies. El pla pilot dels hotels amb turistes alemany hauria d’estar en marxa el 15 de juny i no esperar al final de l’estat d’alarma.
El Govern balear no ha sabut defensar un tracte específic per Menorca i quan ho ha fet Madrid no ha permès avançar amb uns informes tècnics, sobre la capacitat de l’UCI, que no tenien cap sentit.
L’epidemiòleg Maties Torrent, a qui el Ministeri de Sanitat sembla que només va escoltar quan es va dissenyar el pla inicial de desescalada, deia dimarts que ara «estem a la fase d’evitar el rebrot». I ho hem d’aconseguir. Tenim experiència, mitjans sanitaris, i el que falta és una millor organització dels controls en els accessos a Menorca.
El que sí que es nota a la nostra Illa són les conseqüències econòmiques de la covid-19. El doble d’aturats que un any enrere; gairebé 13.000 menorquins en situació d’ERTO; Creu Roja i Caritas atenen, cadascuna, a més de mil famílies que pateixen la manca d’aliments. Les víctimes de la crisi necessiten ser el centre de totes les accions públiques, i per fer-ho s’ha de facilitar l’activitat econòmica. Ara, per exemple, no és el moment de debatre sobre el model turístic de Menorca, sinó que estem a la fase d’intentar que venguin turistes, que es lloguin cases a l’estiu, que arribin els que tenen casa a l’Illa. Amb aquests objectius no tenim un dia per perdre, sigui quina sigui la fase en què ens vol situar el Govern.
