Sempre ens diuen que hem d’estar orgullosos de la nostra sanitat pública i als fets em remeto quan en ple rock’n roll de covid-19, metges i infermeres es van convertir en els herois d’aquesta batalla contra el virus que, per desgràcia, encara no s’ha acabat. De vegades, però, t’arriben testimonis de persones properes que t’expliquen coses inversemblants com per exemple, que s’han perdut uns anàlisis d’orina o que després de sis hores a urgències, et confessen que encara no saben perquè et tenen en aquell box. Vull pensar que són fets aïllats d’un dia dolent que pot tenir qualsevol a la feina i que quan es produeixen, no hi ha mala praxis perquè el sistema funciona perquè el fan anar malgrat les retallades.
La darrera cosa, però que he sabut i que m’ha deixat una mica perplex pensant que no pot ser veritat és que informàticament, els centres de salut de la nostra illa i l’hospital no comparteixen el mateix sistema informàtic. O si més no, no tota la informació que queda recollida si t’atenen d’urgències a un centre de salut, es pot consultar des de les urgències de l’hospital si finalment t’acaben derivant perquè no millores.
Així ho ha viscut un bon amic que durant dues setmanes, ha corregut darrere un virus d’origen desconegut que no venia de Wuhan i que per sort, no ha anat a més. Sembla que no, però haver d’explicar el que et passa una i una altra vegada com si tot fos de nou, genera més intranquil·litat que altra cosa. Si realment no hi ha aquesta intranet de dades compartides o bé és deficient, seria bo arranjar-ho pel bé de tots. I si ja existeix, devia ser que no va funcionar durant dues setmanes.
