Els polítics són per als ciutadans una fruita que no madurarà mai. És tan evident la decepció sobre la política que fins i tot els mateixos que l’exerceixen reneguen d’ella. Quan un diu que farà un esforç per a la unitat en aquests moments de crisi, vol dir que renunciarà a fer política per tal d’arribar a acords amb qui governa o amb qui està a l’oposició. És com passava amb els treballadors bancaris, que animaven els clients a fer servir els caixers automàtics sabent que així arribarien a perdre el seu lloc de feina. Els polítics, si no són capaços de fer política ben feta, poden arribar a perdre la seva feina. El sistema, com les empreses, pot fer fallida.
Ara és l’hora de fer política, de la bona, de mostrar capacitat de lideratge i de gestió, una dosi de valentia per rompre disciplines de partit i contradir argumentaris, i aplicar el sentit comú en les mesures sobre la crisi sanitària i econòmica.
Per exemple, la crisi turística. El Consell ha de ser capaç de liderar les mesures perquè la temporada que ve sigui millor, i ha d’implicar tots els sectors, començant pels hotelers, especialment aquells que han mantingut els establiments oberts aquest estiu perdent doblers. Quina importància té, més enllà de les misèries del debat polític, si Susana Mora participa o no a una reunió amb Armengol?
En economia, tot apunta que Europa aposta pels projectes sostenibles. Tothom diu que Menorca té una oportunitat. Seria bo impulsar aquests projectes i ser ambiciosos amb els objectius.
La política necessita també lideratges de llarga mirada. Per exemple, el debat sobre la retirada de la medalla del Consell al rei emèrit és per entretenir el personal i satisfer els partidaris. El rei va jugar prou bé durant la transició el paper que va heretar del franquisme. Després ha fet negocis particulars presumptament indignes. La medalla correspon al primer i els jutges s’encarreguen (esperem) dels segons.
Un dels problemes de la política és que qui l’ha de regenerar són aquells que en viuen d’ella.
