El premi Nobel de la Pau ha estat pel Programa Mundial d’Aliments. Fan arribar menjar a cent milions de persones dels 400 milions que pateixen una situació crítica de fam.
El canvi climàtic és un problema global que ens afecta a tots. Com també ho és la fam i la pobresa arreu del món.
Hi ha alguns partits polítics, col·lectius i persones que critiquen els programes de solidaritat amb gent pobra que viu molt enfora de Menorca amb l’argument que primer s’ha d’ajudar els d’aquí. Són els mateixos que denuncien que els grans beneficiaris dels serveis socials són els immigrants.
Record una missionera menorquina a l’Àfrica que explicava que algunes persones no volien enviar roba o menjar a països pobres perquè la corrupció se n’aprofitava d’aquest material. Deia que així els que necessitaven roba i menjar encara en tenien menys i patien més els nostres arguments civilitzats.
A Menorca tenim la sort de comptar amb el Fons Menorquí de Cooperació que amb un pressupost de més de 900.000 euros destina el 93 per cent a projectes solidaris.
Crec que són diners ben invertits. Per sort, o gràcies a Montoro, les administracions locals estan sanejades i tenen uns romanents de tresoreria que han de ser un instrument per lluitar contra la crisi econòmica que provoca el coronavirus. Ens hem d’oblidar ara de la gent que allà on viuen no tenen aigua, ni escoles, ni vivenda, ni drets? I quan fugin d’allà cap aquí els criticarem perquè s’aprofiten del nostre benestar?
Només l’Ajuntament de Ferreries destina el 0,7 per cent del seu pressupost a través del FMC a la solidaritat exterior. Tal vegada valdria la pena considerar imprescindible aquesta aportació, sabent que podem donar resposta a les importants necessitats locals amb una bona gestió, austera i justa.
