No crec que demà divendres les coses siguin massa diferents que avui dijous, però com a mínim, haurem passat pàgina d’un calendari angoixant i complex de gestionar com el d’enguany. Malgrat tot, l’experiència insòlita del confinament i la recerca d’entorns segurs i saludables, ens ha servit per recordar-nos novament que tenim la sort i el privilegi de poder viure en aquesta petita illa i n’hem d’estar agraïts perquè a Menorca, el dècim premiat de loteria, el tenim cada dia. Però com sempre passa per Sant Manel, amb el nou començar tot estarà per fer i tot serà possible com deia el poeta Miquel Martí i Pol.
Potser a diferència d’altres primers d’any, el més important no sigui sentir els valsos de l’Orquestra Simfònica de Viena o veure com s’esforcen per saltar a la Copa del Món de Garmisch-Panterkirchen, sino ser conscients que ja tenim una vacuna que la ciència ha produït en un temps rècord, per ajudar-nos a recuperar tots els llençols perduts. Però de 2020 no voldria que es perdessin alguns hàbits adquirits com per exemple, fer net ses mans o desinfectar més sovint espais públics i taules del bar. Tampoc el fet de respectar cues a l’hora d’anar a comprar o aprendre a sortir ordenadament dels recintes. D’això en diuen educació i ja estava inventat.
En qualsevol cas, que cadascú aprofiti aquestes darreres hores per reflexionar-hi i no oblidem que per fer front als difícils reptes que ens vindran al 2021, el millor és que no ens abandonem els uns als altres, com llegia aquesta setmana en una entrevista, perquè tal vegada la felicitat sigui quelcom tant senzill com no pensar només en nosaltres mateixos sinó en els demés.
