Pels qui ens agraden els mitjans de comunicació i encara més, les casualitats, no ens ha passat per alt que aquesta setmana tant el Diari MENORCA com «La Vanguardia, han celebrat aniversaris sonats de la seva creació». «Es Diari» amb 80 anys d’història, el rotatiu de la família Godó, 140. Curiosament, a més, compartint l’efemèride el mateix dia, l’1 de febrer.
Dues capçaleres de referència als seus respectius territoris, cadascuna en la seva proporció, que tot i no ser manuals d’història, ens ajuden a entendre els temps que ens ha tocat viure, com llegia l’altre dia. Un veritable esforç que de vegades haurà ratllat el miracle, el fet d’aconseguir mantenir ambdós negocis tan longeus i no defallir mai, passés el que passés, perquè l’endemà calia sortir puntuals. Els aniversaris serveixen per mirar enrere, però sobretot per passar comptes del que s’ha aconseguit. Ho hem de saber valorar com a societat i sobretot, als temps que corren, com a sinònim de salut democràtica el poder comptar amb diferents mitjans de comunicació que ens ofereixen per poc més d’un euro les pautes per compondre una idea del que està passant i del que arribarà. Però més enllà d’això i adreçat sobretot als romàntics del paper, el que per mi no té preu és el ritual a primera hora d’obrir la bústia per trobar el diari com a sinònim d’un nou dia on tot és possible, però on tot està per fer. Gairebé com el pa acabat de coure que serveixen al forn i que de vegades, encara està calent com també li passa al diari, si el reculls tot just l’acaben de portar de matinada, acabat d’imprimir. Que no ens falti mai la vacuna de la informació que ens serveixen els mitjans.
