Els independentistes catalans van fer un pols jurídic a l’Estat i el van perdre. Un referèndum inútil i il·legal només va servir per a una dura condemna a presó dels seus promotors i per gangrenar més el conflicte català. Em sembla evident que encara que la majoria ho voldrien «tornar a fer» no podran, perquè la presó i l’exili són conseqüències molt greus que no ajuden a resoldre res.
Perquè del que es tracta és d’actuar per resoldre un problema que tenim com a país. Una parella d’amics catalans, que no eren independentistes però s’hi han tornat, em deien que a vegades se sentien com els jueus perseguits pels nazis. Jo els contestava: «açò que dius és molt exagerat no?». I ella, amb familiars que van morir als camps de concentració, em contestava: «Clar que és exagerat, però jo només et dic com em sento».
Està clar que hi ha un problema. La pregunta que em faig és: què ajuda més a caminar cap a una solució, la concessió dels indults o l’actitud que anima la nova manifestació a Colón? Indultar als responsables polítics del referèndum no és una forma d’animar la independència de Catalunya, és una decisió que beneficia els empresonats, però que va dirigida a la població catalana, segurament cada cop més cansada del conflicte. Per aquest motiu, no agrada a molts independentistes, perquè els indults desactiven arguments separatistes i desinflen el victimisme.
La polèmica dels indults és exagerada i infecta la política i el poder judicial. S’hauria de deixar de cercar els vots fent ús de les víctimes de l’espanyolisme, per una banda, o fent servir l’antipatia que el catalanisme genera a la resta de l’Estat, per l’altra.
A jo em sembla més responsable que el Govern de Pedro Sánchez, concedeixi l’indult com una eina política per avançar cap a una solució al conflicte català, sabent que li pot costar perdre les eleccions, que no un PP que pot governar i que no té més proposta que el garrot i els tribunals.
