He partit uns dies a Osca, un passeig per pobles medievals i música de rius. L’hotel rural, convidava a la calma i l’assossec. Més enllà de conèixer els indrets, de tastar l’aventura, m’agrada aprofitar els viatges per repensar les coses. Va bé allunyar-se de la pròpia realitat i ampliar la perspectiva, retornar amb l’actitud més conscient. Una manera de gaudir del destí, i també del trajecte, és afavorir les converses quotidianes.
Fins ara, els ulls de la gent brillaven quan deia que era de Menorca, la «bonita», la preservada illeta Reserva de Biosfera. La de tot allò que ja coneixeu. Enguany, no m’ho esperava, m’han fet evident un munt de titulars i fotografies de la roqueta massificada, de la inaccessible, de la incòmoda durant l’estiu. I més enllà de les lloances, m’han remarcat l’encariment dels preus en comparació a molts d’altres destins.
Quatre converses distintes, i totes han partit a Lanzarote.
Des d’enfora, un creu que l’objectiu seria repensar Menorca més enllà del juliol i agost, i que l’Administració en lloc d’invertir en fomentar el turisme, destinés els doblers públics a gestionar els serveis d’estada d’acord amb la realitat del moment, del transport per exemple: Bus-Platja, Bus-Fires, Bus-Posta de sol, etc. I l’altre model, de setembre a juny.
El nostre país té un total de 52 reserves de biosfera classificades per la Unesco, a totes les comunitats autònomes excepte Murcia. I Espanya, tota, és molt polida.
