Hi ha un cert interès, també polític, per dir que al mes d’agost Menorca, tradicionalment, sempre està saturada i que aquest any no ho està més que els estius prepandèmics. És a dir, tot normal. Sé que moltes vegades vivim el present com si no hi hagués precedents a la història. Però hi ha episodis en què els canvis es precipiten, les tendències es concreten, la gota fa vessar el got.

Jo tenc la sensació que aquest estiu és diferent. Basta escoltar molta gent que explica la seva pròpia experiència. El volum de cartes as Diari de queixes per molèsties i botellades i el nombre de denúncies que reben les policies locals és sorprenent. Les concentracions de barcos fondejats arreu i la impressió de gent de la mar que és un estiu excepcional. Una empresa de barcos de lloguer disposada a tancar ja la caixa perquè està prou plena. Els taxistes, igual. El volum de residus que arriba a Milà, en alguns moments d’aquest estiu, ha estat excepcional. Els contenidors no podem admetre tots els fems que generam. Molts restaurants han de respondre a clients enfadats perquè no poden fer una reserva en tota la setmana de vacances. I no fa falta dedicar ni una paraula a com està la carretera general.

Hi ha una altra cara de la moneda. L’absència de turisme britànic ha provocat una excessiva tranquil·litat a algunes zones turístiques de costa, on s’ha perdut, possiblement, activitat econòmica.

El ritme d’aquest estiu compleix allò de l’energia, que no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. L’Illa està en procés de transformació.

El debat és econòmic i social. Volem, amb el nou model, un agost tan intens amb l’esperança de millorar maig-juny i setembre-octubre? Hem de recuperar turisme britànic per reduir pressió a les carreteres, platges i restaurants? Quin turista gasta més, el low o el slow?

Noticias relacionadas

Aquest estiu la ‘tramuntanada’ mos ha agafat en falderet. Serem capaços de preveure alguna cosa per la temporada que ve i actuar en conseqüència?