Primer es va desconfiar dels polítics i dels periodistes. Després de la justícia i dels jutges. Ara sembla que és el torn dels experts.
Crec que tothom té el dret d’opinar sobre qualsevol cosa, és el dret a la llibertat d’expressió. Però és evident que no totes les opinions tenen el mateix valor. Per exemple, el botiguer que ens ven la fruita fresca pot i ha d’opinar sobre com pensa que funciona l’hospital, però no el deixaríem entrar al quiròfan perquè ens operi.
Els experts són aquelles persones que tenen un coneixement profund sobre un tema, perquè ho han estudiat i l’han treballat durant molts anys. Agustí Jansà i Damià Gomis, per exemple, són persones a qui s’ha d’escoltar quan parlen del canvi climàtic a Menorca.
Ildefonso Hernández i Maties Torrent són epidemiòlegs que poden valorar amb criteri l’evolució de la pandèmia. Carles Jiménez i Juan Elorduy són persones que poden fer una crítica d’art amb interpretacions que valdrà la pena conèixer. Miquel Àngel Casasnovas és una veu autoritzada per parlar de la història. Joan F. López Casasovas per fer-ho de llengua. Adolf Sintes per entendre de la producció d’oli a l’Illa. I així una llarga llista d’experts que, com a mínim, es mereixen ser escoltats quan proposen una idea.
No deixa de sorprendre la resposta que ha rebut d’algunes persones la proposta que ha fet Guillem López Casasnovas sobre la creació d’una Autoritat independent de la Reserva de Biosfera com expert que és en economia i amb una llarga trajectòria. Fins i tot s’ha argumentat, de forma genèrica, contra «les receptes dels gurús que venen de fora».
Crec que si un expert qualificat fa l’esforç d’analitzar un tema i presentar una possible actuació té un valor que no es pot menysprear i a més no té preu (ell no cobra ni té cap interés econòmic personal en el tema). El que hauríem de fer és analitzar la proposta i veure si és positiva per a Menorca o no ho és.
Si no volem caminar a les fosques hauríem de donar valor al coneixement.
