Ahir va fer 30 anys el disc «Nevermind» de Nirvana. Va tenir, més enllà de si agrada o no, un gran impacte. Alguns, com qui signa aquest text intranscendent, érem adolescents. Els icònics acords inicials de «Smells Like Teen Spirit» van colonitzar un cervell, encara ara, immadur. Retrets que escolt sovint, com la meva nul·la atenció al vestuari i a l’estètica personal en general, o el meu desapassionament per un 98 per cent de les coses, es podrien atribuir a un efecte en el subconscient del moviment grunge que Nirvana va liderar.
Mai no he deixat d’escoltar aquest disc, llavors una còpia pirata (ha prescrit) mentre estudiava i ara amb el mòbil amenitzant tasques domèstiques. Iés que moltes coses canvien, però al final el que un fa es mesura per la seva transcendència temporal, bé sigui discreta i anònima o bé coneguda i rememorada. I ja que la meva aplicada neteja de lavabos no transcendeix mai més enllà d’unes poques jornades, almanco m’hi pos amb música transcendent.
Un problema de la societat actual és que molts càrrecs públics no treballen per deixar empremta sinó per la glòria efímera. A un prescindible element del Congrés, per exemple, se l’ha conegut aquesta setmana (i prou) per haver dit bruixa a una diputada, insult habitual per a definir parentes o companyes de feina (jo no, eh, m’ho han explicat).
Un altre exemple. Quan Menorca Edu21 va iniciar el 2013 el camí per tenir a les Illes una llei d’educació sòlida, permanent i transformadora buscava la transcendència efectiva, un canvi real. En passar el document a la política s’ha convertit en una batalleta estèril més, amb les banderes i vísceres habituals que tant em desapassionen. Torna el pesadíssim tema de la llengua, els percentatges d’ús, si oficial o cooficial i les falses imposicions. El resultat de tanta perversió política serà una llei efímera, subjecte a conjuntures electorals, modes, pactes i estratègies. I quedaran les escoles igual de massificades i funcionarials. El grunge va néixer del desencís. Li espera una llarga vida.
