Miguel Ángel Moratinos va parlar fa poc més de tres setmanes a l’Ateneu sobre el món que ens espera. Ho feia escoltant les veus que anuncien el canvi. Afganistan n’és una. Però va comentar altres canvis profunds que s’albiren, alguns d’ells clarament contradictoris. Moratinos va anunciar que l’home sapiens està prop de l’extinció. Va dir que «el totalitarisme científic i tecnològic ens fa ser cada cop més dependents». Va explicar que ell havia tingut a les seves mans, a una empresa nord-americana, el xip que es podrà instal·lar al cervell dels humans i que estarà connectat a un computador, amb un possible traspàs de la informació en les dues direccions. És a dir, des del nostre cervell podríem consultar la Wikipedia, sense cap problema de memòria, i alhora, algú, des del computador ens podria transmetre algun missatge, ens podria manipular. L’home cibernètic sembla capaç de superar qualsevol repte.

Però, deixant de banda el risc dels virus i de la seva manipulació a alguns dels poc més de 20 laboratoris que s’hi dediquen, la natura demostra la debilitat primària de la raça humana. Per sort, també hi ha científics que es dediquen a investigar quin és el nostre futur si no cuidem del planeta. Podem tenir les comoditats i capacitats que promet la robòtica, però mos passarà per damunt un cap de fibló i mos deixarà en faldaret.

A l’Escola de Salut Pública s’ha parlat enguany de la crisi del clima i les seves conseqüències. Els científics demostren que els desastres naturals han passat sempre, però no amb la mateixa intensitat i freqüència que a les darreres dècades. La pandèmia climàtica que vivim no mos confina a casa, però representa un gran risc pels nostres descendents. Estem esgotant l’herència.

S’ha donat la coincidència de la presència de la gota freda a Menorca, inundant Ferreries, i la celebració del dia mundial en defensa del clima. La consciència creixent no és suficient si no hi ha una acció pública decidida.