Hi ha gent que fa riure, o plorar, quan diuen que l’esclat del volcà de La Palma ha estat provocat des d’un satèl·lit, possiblement per Pedro Sánchez perquè no es parli tant del preu de la llum. Negacionistes n’hi ha de tots colors. Alguns són els que no saben entendre que hi ha fets que corresponen a la natura i altres que són decisions humanes que perjudiquen la natura.
El GOB ha sabut aprofitar el final de temporada, amb una sensació real, tot i que no avalada per les dades sobre el nombre de visitants, de massificació i saturació, per obrir el debat sobre com hem de respondre a la pressió humana sobre la reserva de biosfera, el medi ambient i els recursos naturals. A quants menorquins no els hi agrada el mes d’agost i quants viuen de l’economia que genera?
El professor Joan Ribas va escriure fa uns dies a «Diario de Ibiza» un interessant article, «Desenvolupament vol dir créixer millor», en el que diferenciava el creixement econòmic del desenvolupament humà, nivell de vida de qualitat de vida. Posava l’exemple d’Eivissa,on la població ha crescut un 70 per cent en els darrers vint anys, passant de 85.000 habitants a prop de 150.000. I relacionava les conseqüències per a la qualitat de vida dels eivissencs, entre les que l’encariment del preu de compra o de lloguer d’un habitatge n’és el més significatiu.
Menorca no és Eivissa. No té el mateix model turístic, fet que en part explica el ritme molt més lent de creixement poblacional. Pensar que obrir una galeria d’art pot ser causa directa de l’increment del preu de les cases és aplicar la ideologia que pensa que els rics, com a classe social organitzada, són un perill per als que no ho són. Costa veure aspectes positius d’aquesta temporada però és evident que hi són. Ara bé, el turisme de més qualitat ha empès la recuperació de l’economia, a costa de saturar carreteres, platges, restaurants i postes de sol. Durant poc més d’un mes.
El debat és necessari. A veure si som capaços d’entendre que economia i sostenibilitat estan associats. I som prou intel·ligents com per convertir el títol de la Reserva en un pla d’acció. Quina és la política econòmica que ha de permetre preservar i fins i tot millorar la qualitat de vida dels menorquins?
