Aquest passat 1 de novembre he estat a Madrid cantant al cementiri de La Almudena, al costat de la capella que presideix l’entrada a l’immens recinte madrileny. Enmig d’un espai ajardinat i bellament cuidat, l’escenari s’aixecava per acollir 3 concerts diferents de música clàssica al llarg del matí i la tarda. El cicle portava el nom de «Concierto del silencio» i era organitzat, per quart any consecutiu, pels serveis funeraris de la ciutat.
Per descomptat, els repertoris oferts anaven en plena consonància amb el motiu de la diada i, veritablement, l’actitud del públic que omplia les cadires disposades per a l’ocasió era de recolliment i silenci en l’escolta. Una preciosa manera de recordar i honorar els que ja no hi són en un indret on regna la pau, enmig de l’esclat de la ciutat, que vessava de gent.
I penso que seria molt polit que aquest tipus d’iniciativa es practiqués a tot arreu, quan el silenci que es crea amb un esdeveniment així és doblement respectuós que l’atrefegat anar i venir i les converses creuades de la gent que visita el cementiri aquell dia.
La meva experiència a Madrid va ser del tot gratificant.
