Qui me conegui sap perfectament que sa ideologia des diputat barceloní Josep Castells no és sant de sa meua devoció, així com tampoc sa de sa seua formació política Esquerra Republicana de Catalunya, integrada dins Més per Menorca. Però quan s’adversari diu o fa una cosa que està bé és de justícia reconèixer-ho. Més encara si és bo pes poble o en aquest cas, per ses nostres festes de Sant Joan.
La setmana passada, Més per Menorca va presentar una proposició no de llei (PNL) en es Parlament balear per estudiar limitar es trajectes que fan ses navieres d’Alcúdia a Ciutadella durant es dies previs i de Sant Joan. Té raó Castells quan diu que «sa falta de regulació de sa ruta provoca un problema d’orde públic perquè en un espai limitat posa una quantitat de visitants que es destí (Ciutadella) no pot absorvir». Però sa PNL va ser refusada per PP, PSOE, Podem i Vox, i només va ser recolzada per Més, Pi i Ciutadans.
Damià Borràs del PSOE tampoc diu cap mentida quan afirma que «no podem discriminar entre residents i visitants», ja que sa PNL de Més rallava d’establir un màxim d’arribada de visitants no residents durant ses festes, però açò sona a excusa flaca per votar en contra, ja que hagués bastat esmenar senzillament aquest punt i votar a favor de sa PNL si estaven d’acord amb es fons de sa qüestió. A Podemos també consideren que limitar es trajectes marítims per Sant Joan no és sa solució, però en canvi estan convençudíssims que s’han de limitar es nombre de creuers que arriben a Balears quan aquests no fan malbé cap patrimoni cultural com sí passa amb ses festes de Sant Joan ni mos duen turisme de gatera sinó de qualitat i d’alt poder adquisitiu. El PP pes seu costat va apel·lar a s’intervencionisme com a política negativa amb lògica, però se va equivocar amb s’argument de fons per no fer costat a sa regulació marítima: que sa massificació genera una activitat econòmica important.
Primer de tot, Sant Joan és una festa religiosa, de caràcter local i històric; no és un negoci. Si gràcies a Sant Joan hi ha menorquins que se’n poden veure beneficiats econòmicament benvingut sia, però sempre gràcies a Sant Joan; mai a costa de Sant Joan. I sa massificació actual està desvirtuant s’essència de sa nostra festa, impedint que petits i grans visquin Sant Joan com encara es podia celebrar fa només una vintena d’anys. Açò un ciutadellenc santjoaner no ho pot assumir mai a canvi de que, teòricament, li umplin ses butxaques. Per altra banda, es suposat negoci que segons el PP feim es ciutadellencs per Sant Joan és molt discutible. Sa majoria de ciutadans no en veim un euro, encara que com dic, me sembla fantàstic que es bars facin es seu agost. Però que es bars i persones que lloguen apartaments facin es seu negoci no és incompatible amb limitar s’accés de visitants a certs punts o actes de Sant Joan per evitar sa degradació d’aquests o que no se puguin celebrar com toca. Finalment, també és discutible es suposat negoci que suposa s’al·lotim que arriba a Ciutadella des de Mallorca i Catalunya, molts d’ells menors d’edats amb ses butxaques escurades més enllà de dur lo just per poder consumir s’alcohol «necessari». ¿Sa massificació de Sant Joan és es turisme de qualitat des que tant mos rallen es nostros polítics? Me perdonaran que ho posi en dubte.
Tothom sap que és complicat, però exigir as Parlament balear que estudiï sa limitació de trajectes marítims durant Sant Joan era una manera de fer sentir sa veu des menorquins a Mallorca amb un problema que mos acabarà explotant a sa cara si no hi posam remei, i que suposaria sa desaparició d’un patrimoni immaterial com és Sant Joan, herència cultural menorquina des segle XIV.
Sant Joan està en situació extrema, sa massificació amenaça sa festa i en casos d’emergència es requereixen solucions excepcionals. En aquest context, és trist que el PSM s’hagi quedat tot sol quasi en es Parlament amb sa proposta per estudiar una limitació des trajectes marítims. És hora que es partits polítics deixin ses diferències de banda i acordin una estratègia comuna per solucionar es principal problema que té sa nostra festa: sa massificació. Possibles solucions? N’hi ha moltes. Ganes de defensar Sant Joan? En veig poques.
