Dilluns acaba la pròrroga que molts s’han donat per aplicar els propòsits d’any nou. L’inici de les dietes ja acostuma a anar de dilluns en dilluns. Reduir el temps penjat del mòbil ha estat de moment complicat perquè s’han hagut de buscar a Google les dietes factibles. La pretensió de millorar l’humor i la relació amb els altres ha estat dificultosa per la mescla fatal de la síndrome d’abstinència dels primers dies sense tabac o greixos saturats i els cruiximents de dos dies d’esport domèstic, un cop ajornada la inscripció al gimnàs, és clar, a dilluns.
Hi ha una cosa que desanima més que desistir dels propòsits: posar tot el que està al nostre abast per aconseguir-los però quedar-se a mitges en el resultat. Fa un any teníem el propòsit de vacunar la majoria de la població per derrotar al virus i alliberar-nos de mascaretes, pors, la xerrameca monotemàtica, PCR i aïllaments. L’objectiu era el 70 per cent. Els percentatges van anar pujant com qui veu baixar les xifres de la bàscula o augmentar les sèries d’abdominals.
2022 arriba amb un 90 per cent de vacunats. Un exitàs. Però lluny de poder-ho celebrar, persisteixen el desconcert i la frustració. El ciutadà responsable ja no sap què fer més enllà de la loteria dels antígens preventius i l’obedient resignació. Amb una explosió rècord de contagis, la pressió hospitalària és continguda. És la dada que importa i ha d’alegrar per damunt d’incidències d’asimptomàtics vacunats. La millora ha estat molt evident amb les vacunes. És una situació nova. Així i tot, tornen velles receptes com les figuratives mascaretes al carrer, l’obsessió per xerrar de tancar escoles i els discursos oficials, reiteratius uns, contradictoris altres. Tal vegada, dic jo, convindria canviar una mica la dieta, ajustar els propòsits, perquè després d’un any de menjar gairebé només verdura i caminar dues hores al dia, hem baixat els nivells de sucre i colesterol, però els calçons encara ens estrenyen. I açò reconforta tant com desanima.
