No és una dita que hagi escoltat a Menorca, però me pens que no és mala d’entendre per a ningú. I m’ha vingut al cap escoltant les coses terribles que he sentit a dir del ministre de Consum, el senyor Alberto Garzón. El senyor Casado exigeix fins i tot la seva dimissió im-me-di-a-ta.
Com que no en tenia massa referències, del ministre, he cercat i sembla que no té pares ni avis que ja havien format part del pinyol del país, com en canvi sí que sol succeir quan remenes els antecedents de tants d’alts càrrecs de la justícia, de l’exèrcit o de les grans empreses.
Malament, he pensat, perquè açò vol dir que d’entrada ja forma part d’aquells que sempre hi són de més. Per paga és d’un partit que fa olor de comunisme, Izquierda Unida. Pitjor encara, idò, perquè sembla que no va servir de res que el senyor Carrillo, al cel sia, en aquella transició democràtica que queda tan enfora, abraçàs la bandera monàrquica per contribuir a la normalitat del país.
Però que és açò tan gros que ha dit el ministre? Potser ha cridat a l’assalt de la Zarzuela, en el més pur estil bolxevic? O és que ha fet un al·legat perquè tanquin els seminaris per fer-ne casals d’adoctrinament marxista? O, ja que mena el ministeri de Consum, potser s’ha descobert que prepara una llei per fer-nos a tots vegetarians?
Idò no, res de tot açò. Ha dit que la bona carn de vedella es cria al camp i no en les granges d’engreixar vaques estabulades. Com la bona llet, supòs. I tampoc no ha rallat de qualsevol granja, sinó d’aquelles que ajunten 4.000 o fins i tot 10.000 animals que neixen, creixen i moren sense arribar a saber que hi ha món fora de l’estable.
Ho sé de bona tinta, perquè --jo sí-- m’he entretingut llegint l’original de les seves declaracions, paraula per paraula.
Tant de criticar els polítics perquè mai diven la veritat i quan n’hi ha un que la diu, volen que dimiteixi. Perquè el meu carnisser subscriuria fil per randa les paraules d’aquest ministre que ara volen capolar. I no solament el carnisser. Tothom que conegui una mica de què va la cosa.
A França ja miren malament el seu plat més apreciat, el foie-gras o «fuagràs», per la brutalitat que representa inflar el fetge de les oques a cop d’embut. I aquí, tothom que vol vendre ja frissa per dir que els seus productes són ecològics o de quilòmetre zero. Me sembla que enguany ja prohibiran els ous d’aquelles gallines que malviven com a pinxes. I amb el bec tallat, perquè no es matin de tan estretes que estan...
Ben segur que la carn dels animals que estan sempre tancats i sense poder-se moure no ha de ser igual que la dels que tenen llibertat de moviments. I ara que hi pens, a Menorca precisament es fa una bona propaganda de la carn de l’illa perquè gaudeix d’aquesta llibertat.
Ben segur que les granges industrials són més rendibles, que han de menester més poc personal i que engreixen més els propietaris. Ben mirat, la repercussió que té en la gent la carn que subministren, és un problema menor per a ells. Tot i que --per algun motiu-- la Unió Europea ja s’està preparant per prohibir-les...
Com que és evident que les paraules del senyor Garzón no donaven per massa cosa, les han hagut de fer créixer i posar en boca seva coses que no ha dit mai. Com que la carn que exporta Espanya és de mala qualitat o que està en contra dels ramaders espanyols...
Un èxit per als genis de la mentida i que segurament servirà perquè guanyin un quants vots més a les imminents eleccions de Castella i Lleó. A l’estil de com Trump aconseguia vots viatjant per l’Amèrica més profunda. A l’estil del discurs permanent de com es castiga el castellà a Catalunya.
I, ai!, sense la reacció del president Sánchez, que encara sembla que els hi dona la raó.
Com començàvem: al carnaval, tot s’hi val. I així és com tenim el país, convertit en un carnaval permanent en què el premi se l’enduu qui la diu més grossa.
