Era la temporada 2016-17, en una concentració de la selecció la futbolista Jennifer Hermoso s’enfrontà amb el delegat federatiu, reivindicant la renovació de les samarretes, ja que les seves no portaven el nom a l’espatlla, argumentant que «si se’ns identifica amb un número, no som més que un número».
No és que les internacionals tinguessin la pell fina i fossin susceptibles, sinó que detalls com aquest eren un reflex d’una situació de falta de consideració en diversos aspectes. El 2017 la Federació va crear un departament propi del futbol femení i per començar Hermoso i les seves companyes van passar a ser identificades lluint la samarreta personalitzada amb el seu nom.
El futbol femení s’ha anat fonamentant amb petits gests com aquest i poc a poc des de baix, des de les escoles dels clubs, les categories regionals i autonòmiques. En poc més d’un lustre les fitxes s’han doblat, el 2015 eren 40.524, el 2020 casi el doble, 77.460. Quant als que manen, les Institucions, la Federació i els grans clubs acompanyen aquest creixement i per consolidar l’incipient professionalisme, és important aprofitar els partits al més alt nivell per aconseguir mes protagonisme i en ser espectaculars, que facin afició.
En aquest aspecte la temporada passada el gran paper fet pel Barça a la Lliga de Campiones va tenir el seu efecte en els mitjans de comunicació. La final que guanyà al Chelsea 4-0, va aconseguir a TV3 778.000 espectadors i una audiència acumulada d’1.670.000 espectadors.
Tot va lligat i per atreure patrocinadors cal donar a conèixer un producte esportiu de qualitat. La rivalitat dona als clàssics i al derbis un valor comercial afegit, el de plat fort, proporcionen major audiència, ingressos i per tant fan el producte «futbol femení» més competitiu.
Ara tens que el sorteig de quarts de final de la Women’s Champion League ha emparellat a Madrid i Barça, que s’enfrontaran el 22 i el 30 de Març. Es fàcil constatar que hi ha una febre de cavall per presenciar el partit del Camp Nou, ja que es van vendre 70.000 entrades en qüestió de dies. El Club ha encès una espelma a la moreneta invocant que d’aquí a dos mesos, les mesures sanitàries estiguin derogades i es permeti l’aforament màxim que seria de 99.354
Penjar el cartell de no hi ha entrades, significaria un nou rècord planetari, superant la Final del Mundial de 1999 entre els EU i la Xina que aplegà a 90.195 mortals.
El Madrid debuta en la competició europea. Tot i ser un conjunt fabricat amb l’objectiu de lluitar pel títol, les blanques no han fet una bona primera volta i pel que pugui ser, no gosaran obrir el Bernabéu. Fins ara en la Lliga s’han enfrontat tres vegades i les blaugranes han guanyat a les blanques tots els partits, per tant, les campiones són favorites.
Per açò són molts els aficionats/es culers que esperen presenciar una derrota clara de l’etern rival. Encara que fins ara s’ha imposat amb claredat, que ningú es cregui que guanyaran sense baixar de l’autocar, el Madrid s’ha reforçat en el mercat d’hivern, l’eliminatòria té un extra de motivació i mai saps el que pot passar.
A més, no haurem d’esperar en candeletes fins el Març. Abans del duel de la Champions i per aquelles casualitats que proporciona el calendari, amb delit tenim a tocar el derbi en la Supercopa, el 19 i 23 de gener i els dos grans tornaran a creuar els seus camins en la jornada de Lliga el 13 de Març, deu dies abans del xoc de trens europeu.
Voldria remarcar que els mitjans parlen d’aquests 5 partits com del «clàssic», quan cal tenir en compte que els mèrits i el prestigi per ser una autoritat en una competició, els dona haver-hi participat durant dècades. Per tant, quan es tracta de futbol femení seria més encertat adjectivar com clàssics els partits entre Atlético, Barça o Athlètic, clubs amb molta més tradició que el nouvingut Real Madrid. De tota manera, tots ells seran grans partits de futbol de dones que no et pots perdre.
