El futbol és l’esport més seguit per la humanitat. Com si fos un ritual, una afició que s’hereta dels pares i mares, o com una mena de religió laica que es fa present a tots els patis dels centres d’educació primària i secundària. Podríem dir, que naixem i ens hi envestim. Més enllà dels encontres dels equips més poderosos, m’agrada identificar-me amb les conductes menys competitives i més esportives que s’hi produeixen. M’encanta aquell punt d’atzar, l’esport com a valor, la capacitat de fer amics, d’experimentar i d’aprendre, també amb tot allò que succeeix a través de la derrota.
Aquest curs, la família unionista ha posat en marxa un punt d’estudi gratuït per als seus jugadors i jugadores d’entre 6 i 18 anys, i ho ha fet de la mà de l’Escola d’Adults. Ha aprofitat l’esperit dels fillets envers aquest esport, i ha posat a disposició la sala de Juntes, que de 16.30 a 18.30 hores es converteix en espai de fer els deures escolars sota la tutela tècnica pertinent. A més de no suposar cap cost per a les famílies, l’activitat ofereix un berenar saludable gràcies a Sa Cooperativa del Camp.
La setmana passada, el punt d’estudi va comptar amb 46 alumnes, una xifra rècord des que va començar el passat mes d’octubre.
El club ha sabut agafar la responsabilitat que li confereix l’esport davant la societat, influir en la custòdia dels més joves i crear un important valor social.
Deixeu-me que ho digui: la UD Mahón és més que un club.
