Encara no fa quatre anys que Pedro Sánchez és president i ja ha aprovat 115 decrets llei, un mecanisme previst només per a casos excepcionals i que permet a l’executiu ignorar els tràmits parlamentaris. Una rutina autoritària que supera fins i tot els decrets aprovats en els tres mandats de Mariano Rajoy.
Aquesta afició per legislar per la via ràpida contrasta, però, amb el retard per aprovar la imprescindible baixada d’impostos que ajudi a compensar l’escalada en el preu dels combustibles que s’ha estès a la resta de béns i serveis. Després de fer el paripé amb els presidents autonòmics, ara s’anuncia per al dia 29 l’aprovació d’un Pla Nacional per respondre a un impacte econòmic i social que ve de molt abans de la invasió d’Ucraïna.
Mentre les empreses tanquen i les famílies han de passar fred per por a les factures, Hisenda s’ha convertit en la gran beneficiada per l’impost invisible que més perjudica els treballadors: la inflació. La mateixa administració que es nega a actualitzar preus amb les empreses que té contractades, ingressa més que mai a través de l’IVA i els impostos especials que graven els hidrocarburs o la llum.
Per cada litre d’oli d’oliva que es ven al supermercat l’Estat ingressa més de 40 cèntims, quan l’any passat eren només 23. Per cada dipòsit de combustible d’un cotxe, la mossegada supera els 40 euros. Per no parlar de l’electricitat, on els mateixos experts contractats pel govern diuen que és imprescindible reduir en 3.000 milions d’euros la càrrega fiscal que suporten els espanyols.
Mentre l’Estat omple la caixa amb els impostos indirectes ni tan sols s’ha dignat a deflactar el gran impost directe, l’IRPF, per adaptar-lo al valor real dels sous amb la inflació. Ara que toca passar de nou per la munyidora de la renda, prepari’s a pagar una mitjana de 200 euros més que l’any passat sense haver augmentat ni un cèntim el seu poder de compra.
