Avui ja no és el dia d’enganar i ja fa més de dos mil dos-cents dies que les obres del tram de la carretera general entre Alaior i Maó continuen aturades. Les estructures dels ponts de les rotondes soterrades semblen sortides d’un atac del regiment Sevastopol. És cert que la maquinària administrativa i els seus controls són lents i pesats, però sis anys amb marques grogues i limitació de velocitat a 70 km per hora (per més que tothom se la salti) semblen superar qualsevol línia vermella.
La resta de trams de la carretera general no estan tampoc per tirar coets. El mal estat de l’asfalt entre Ferreries i es Mercadal és notori tal com han denunciat alguns lectors d’«Es Diari».
Cal afegir que les feines de manteniment de pintat de les retxes blanques no es fan amb la freqüència convenient. De nit i amb pluja aquestes són del tot necessàries per veure el traçat de la via, però desgraciadament la pintura està esborrada, ja no és reflectant, i a molts trams cal endevinar la traçada per pura intuïció.
Si l’objectiu del departament de Mobilitat del Consell de Menorca és dissuadir els conductors d’emprar la carretera general, ho està fent molt bé. En cas contrari, el millor que podria fer és tornar les competències de carreteres allà on hi hagi personal competent: sigui Palma, Madrid, Brussel·les o, si fos necessari a la Xina popular. Però amb aquesta mobilitat abracadabrant sembla que abans arribarà a funcionar un sistema de comunicació per drons com el que ens anunciava ahir el MENORCA, seguint la tradició de l’abril. Ara la pregunta és si la qüestió de la carretera és broma o engany.
