Falta un any per a les eleccions, però la campanya per convertir-se en la força hegemònica de l’esquerra menorquina està en plena ebullició. Aquesta batalla té com a primer protagonista el projecte de Llei de la Reserva de Biosfera que avui aprovarà el ple del Consell. Però l’objectiu és més ambiciós: està en joc la presidència de la institució a partir del 2023.
Conscients que el text que anava a sortir de Menorca acabaria d’una manera o altra raspallat al Parlament, Més per Menorca ha volgut donar un cop d’efecte i presentar-se davant l’electorat com l’únic defensor d’una llei ambiciosa davant les ingerències de Mallorca. Perquè ells són ecologistes i sobiranistes, i els altres acoten el cap davant les pressions dels lobbys econòmics i les ordres que reben de fora.
Juguen amb l’avantatge que la candidata del seu partit rival, el PSOE, fa de presidenta i està obligada a mantenir un rol institucional que no li permet baixar al fang de la batalla dialèctica. Els socialistes tampoc han estat per la labor d’inflar la polèmica oberta pels seus socis i han jugat amb el temps per diluir-la.
La lectura electoralista de la crisi la feia el mateix vicepresident, Miquel Àngel Maria, en una entrevista publicada a Vilaweb just després de presentar la renúncia (¿?) al càrrec. Amb la complicitat de parlar amb una periodista de la màxima confiança, plantejava que van contra ells perquè són l’únic partit del govern amb expectatives de créixer. La mateixa entrevista on negava de forma taxativa que hi hagués res a negociar per evitar la seva dimissió i al final sí ho va fer.
El relat de Més coincideix amb el PP a l’hora d’afirmar que els canvis introduïts a la llei són mínims, mentre PSOE i Podem sostenen que han estat substancials. El pròxim capítol s’escriurà al Parlament i allà veurem qui surt com a guanyador i perdedor d’aquesta primera gresca electoral.
